divendres, 21 de desembre del 2012

PREPARANT EL NADAL

Entre les diverses activitats que es fan a Pallejà per celebrar el Nadal, cal mencionar:
La tómbola de la Marató de TV3, per investigació de la malaltia del càncer. Es va desenvolupar amb molt d'èxit,el dia 14 a la plaça del Castell i els dies 15 i 16 a la Sala Pal-l adius, on coincidia amb la Fira de comerç de Pallejà.






També el dia 14 es va inaugurar el Pessebre Monumental, que com cada any està ple de sorpreses. Enguany i amb motiu dels 100 anys del tren i dels 150 de l'església, les característiques principals eren l'estació ja enderrocada, el tren i les vies amb el moviment del carrilet. De l'església, cal admirar la gran paciència dels pessebristes, ja que no hi falten detalls per fer-la idèntica amb miniatura.





Es va acabar la festa amb la presentació del llibre santa Eulàlia de Pallejà, "Abans i ara" de l'autor Albert Massegur. A l'acte hi assistí Mn. Josep Maria Martí Bonet, director de l'Arxiu i del Museu Diocesà de Barcelona que ens va delectar amb diverses anècdotes dels anys passats que es conserven a l'arxiu.






La Gent gran que formem part del grup Activa't ens vam felicitar el Nadal, amb els treballs que s'han fet, una final de gimnàs, algun poema i les fotos corresponents.








La Gent Gran de Pallejà Activa i tots i totes els responsables us desitgem:



BON NADAL  I  MILLOR ANY NOU












dilluns, 3 de desembre del 2012

MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA A TERRASSA




Unes quantes persones del grup de Xerraires de Pallejà vam fer una visita al Museu.
Quina riquesa de coneixements rebérem, sobre l'antic funcionament d'una fàbrica tèxtil. Des de finals del segle XVIII s'inicià una veritable revolució de la industria tradicional, amb una nova forma d'organització del treball -la fàbrica- amb l'explotació de noves fonts d'energia. La gran protagonista d'aquest procés fou la industria tèxtil del cotó i la llana. Terrassa i Sabadell es van convertir en les dues principals ciutats tèxtils de Catalunya i de l'Estat Espanyol.
Durant la visita guiada, ens acompanyaren al soterrani de la fàbrica per visitar les grans carboneres, les calderes, la xemeneia i la màquina de vapor, que era el cor de la fàbrica. Després férem un recorregut per la nau per conèixer els diferents moments del procés de producció: la preparació de la llana per a filar, la filatura, el tissatge, els tints, els acabats, i el magatzem.
És excepcional observar la maquinaria tèxtil tant per la seva qualitat tècnica com pel seu estat de conservació. Interessantíssim també el funcionament humà i les normes que s'establien pel treball, reflectits amb diversos cartells molts severs i puntuals. 

Al acabar la visita vam tenir un espai, per llegir uns poemes referents del treball a la fàbrica, que va escriure Miquel Martí i Pol. Nova oració del parenostre, L'Elionor, De Semàntica, Balada, Mot d'ordre, No estem mai sols, Ordre de fabricació, Les paraules

Pare nostre que esteu en el cel
sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
facis un xic la nostre voluntat,
així com la d'aquells que sempre manen.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d'avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s'apropa,. Amen


Rosa
octubre 2012


dimarts, 30 d’octubre del 2012

CATALUNYA NOSTRE MARE


Catalunya és la nostra mare
i com a tal l'hem d'estimar,
ella ens mima i ens abraça
i ens incita a caminar.

Sempre espera de nosaltres
que visquem amb llibertat,
que tots junts dones i homes
fem llargs passos endavant.

Treballem tots a la una
i no tindrem desenganys.
Escampem nostres arrels,
les costums i tradicions,
la nostra llengua materna
i tot lo bo arreu del món.

Els polítics amb justícia
l'han d'aprendre a governar...
Economistes amb perícia
es mouran per fer-la gran.
Científics amb s'ha recerca
nostre ciència escamparan.

La pagesia laboriosa i cauta
de bons fruits ens omplirà.
I si el nostre poble avança
llocs de treball tornaran.

Escriptors pintors i poetes
pel mon ho anirem anunciant,
dones i homes la farem noble,
joves, nens i nenes la faran gran,
serà orgull dels nostres pobles
gloria i honor dels catalans.

Visca Catalunya i tothom que s'he l'estima,

Rosa 

dilluns, 29 d’octubre del 2012

TOTS SANTS, PANELLETS I CASTANYES





Preparant els panellets
hi poso gran il·lusió,
les tradicions catalanes
no es poden pas perdre, no!

Tinc l'ametlla triturada
el sucre també pesat,
les patates que ja bullen
i aviat tot remenat.

Raspadura de llimona,
per donar-li bon sabor.
Els adorno amb cireres
i codonyat del més bo.

També en faré d'ametllat,
de pinyons que molt amb costen,
els de coco i de cafè,
que es fan, amb un tres i no res.

En pintaré amb xocolata
que agraden als nens petits,
les castanyes ben torrades
i a llepar-nos tots els dits.

Rosa
 
octubre 2012

dijous, 14 de juny del 2012

LES IMATGES DE LA V JORNADES GENT GRAN PALLEJÀ JUNY 2012

Rummikub

Jocs en línea

Museu de la Xocolata

Paella de la Gent Gran

Gincana Font del Carinyo

Sortida al Riu

Conte Intergeneracional

Taller de riure

Macrotaller de memòria

Taller d'iniciació al ball

Country

Disennya la teva bossa

Inauguració Jornades

Taller de manualitats i microgimnàstica

Taller de fimo

VIATGE A TOSSA


Tossa de Mar és una vila essencialment mediterrània que ha mantingut el caràcter del seu barri mariner i que sa esforçat per preservar el seu entorn.

 
             Què en quedarà de vosaltres?

            Només l'ombra d'un temps passat
            si el temps pogués anar enrere
            i algú ús volgués recordar
            serà perquè l'enyorança
            el cor ben pres li heu deixat.
            Joan Pescador
La Vila Romana dels Ametllers, va ser descoberta el 1914. És una de les viles més importants de l’antiga província de Tarraco, especialment des del S. II dC, i les seves construccions es van realitzar en l’època august-al (finals del S. I aC i finals del S.I dC). Aquesta vila es dedicava al conreu de la vinya i a l’exportació de vi.
Estava situada al vessant de Can Magí, orientada al mar i des del punt de vista arquitectònic consta de dues parts: la “part urbana”, situada al nivell superior, on destaquen el seu magnífic
conjunt termal, els mosaics, estucs, la font i la piscina amb un preciós conjunt d’escultures de marbre de Carrara, que es conserven al Museu Municipal juntament amb monedes, marfils i ceràmiques. Es conserven vestigis dels ibers i els romans van deixar empremtes que encara estan descobrint.
L’emblema de l’edat mitjana segueix sent el recinte emmurallat de la ciutat, és la silueta que millor representa la imatge de Tossa. 
Des de l'antiguitat ha rebut conqueridors i visitants d'arreu del món.





Deu Minerva                                                                                            Colom de la Pau                                                                                                           



La Torre de vigilància de Can Magí o Torre dels  Moros, es va construir al segle XVI per ordre de Felip II per protegir la població de les incursions i dels pirates del nord d’Àfrica. Aquestes torres es comunicaven entre elles amb senyals de fum durant el dia i senyals de llum durant la nit, així alertaven a la població. Al interior del recinte emmurallat del casc antic ens trobem amb petits carrers de pedra i cases habitades originalment pels pescadors, que ara ocupen els visitants d’estiu.  
                                                                         



Església  antiga                                                        Mirador muralla
          

Rosa

dimecres, 6 de juny del 2012

LA BONA AMISTAT


A casa de la meva mare hi havia un petit coala de peluix, que feia anys li havia regalat l’Enric i la Fina. La Fina, gran amiga dels meus pares havia quedat vídua de l’Enric, i li va portar a la mare el coala com un record molt estimat de tots dos.
El coala sempre voltava per sobre els llits. Tant les meves nebodes com els meus fills, quan arribaven a casa dels meus pares, es posaven a jugar amb aquell animalet de roba. Era preciós, de color canyella amb unes taques mes blanquinoses, carona dolça, els ulls d'un vidre color verd i expressiu, semblava que et mirava!
La meva mare encara que pesés  molt, com que se'l estimava tant, el rentava en sec per no fer-lo malbé dins de la rentadora. 
Un dia la va venir a visitar una filla de la Fina, <cosa estranya perquè feia anys que no venia per casa dels pares> Fent memòria d’anècdotes de temps passats va comentar que la seva mare últimament no li rotllava gaire be el cap, que tenia fixacions per algunes coses. També va dir que  estava recopilant objectes i records de la seva mare, per estimular-la, i mirar si es centrava. Li va demanar que si la seva mare li havia donat algun record o regal que li tornés per ajudar-la a concentrar-se.
Jo ja anava a buscar el peluix...<però diu el refrany que el diable sap més per vell que per diable> i la mare en va fer un pessic perquè no digues res. Ens vam acomiadar de la noia amb el compromís de buscar-li alguna cosa. 
Quan va marxar, vaig mirar a la mare i ella em va dir :
-Això no té ni cap ni peus! Aquí en passa alguna de grossa. 
Acte seguit va començar a desmuntar el coala amb molta cura per no fer-lo malbé; aleshores va trobar que la part de les potes i els braços estaven plens de petits lingots d’or que semblaven xocolatines.
Quan vivia l’Enric tenien molts problemes amb aquesta noia; portava una vida bohèmia, no volia estudiar i tenia amics poc recomanables. Els  fotia tots els diners que tenien a casa i els donava molts mals de cap. 
-Demà mateix aniré a visitar a la Fina.
L'endemà va anar a veure-la. Li va portar un paquet amb uns pastissos que sabia que li agradaven molt. Van trigar molt a obrir la porta; al final un xicot de color, amb molt mal aspecte i la filla de la Fina amb una cara molt deteriorada van obrir,i, li van dir ansiosament:
 – Que porta alguna cosa? Els va va ensenyar el paquet dels pastissos, ràpidament el van obrir : Es van quedar parats,< es veu que esperaven un  altre cosa> 
-Els va explicar que venia a veure a la seva mare i li portava pastissos perquè sabia que li agradaven molt. Va entrar ràpid sense esperar que l'invitessin. El pis feia pudor de drogues i porqueries, les parets estaven nues de quadres (tant que li agradava fer col·leccions de coses maques a l’Enric!) allà no hi havia res...
-Fina, Fina! Soc la Carme, on t’has ficat? Un feble soroll sortia d’una habitació; en dirigir-se cap allà trobà a la pobre Fina pelada de fred; mig nua, sobre un matalàs a terra. La tenien segrestada, abandonada i arruïnada, a la seva pròpia casa. 
Ho va entendre i, sense dir res, va sortir <suposo que els va agafar de sorpresa i no van poder reaccionar> A la mitja hora jo estava allà amb els serveis socials el meu home i la policia. Els van emmanillar i detenir per segrest. A la Fina la van portar a l’hospital.
Ara la Fina s’ha recuperat, ha venut el pis que li produïa molt mal son, n'ha comprat un de més petit al costat nostre, i amb aquest or que tenia el coala, s’ha posat al dia i es prepara per fer bons viatges.
Jo estic mol contenta, per la confiança que ens van tenir. Sabien la importància que ens donen els records dels amics, i, com que la seva filla no era bona persona, no vull ni pensar que li hauria passat a la pobre Fina. 
Moralitat: qui té un amic té un tresor.
Puri

dijous, 31 de maig del 2012

Un pequeño relato, hecho adivinanza



Siento como mi vida despierta entre la alfombra de canalones verdes grisácea

del cerro.

Amo mi entorno de secano, sol y cielo.

Las lunas cambian y con la luna nueva del mes de enero me metamorfoseo y

tras un duro proceso, mis entrañas os dejo, en forma de verdoso néctar, para

deleite de niños, jóvenes y viejos.

El arado trabaja entre los áridos terrones del tiempo y la pajiza luna ya brilla de

nuevo, en el extenso, gélido y vivo huerto.

 
Puri

FELIX VALERO



Un home, fort, valent, compromès, col·laborador... Va néixer a Aliaguilla Cuenca, l'any 1939. Fa anys que viu a Pallejà
Avui parlaré de la seva operació de Parkinson que ell mateix em va narrar:


Había ingresado varias veces en el Clínico hasta que un día me dijeron si quería entrar en quirófano. Fui el primero en España a quien hacían este tipo de operación, yo les dije: sí, ¿así voy a servir de conejillo de indias? me respondieron más o menos... de todas formas me aseguraban un 90 % de éxito. El médico propuso que lo consultara a mis familiares y respondí que ya estaba todo hablado. Firmé los papeles y esperé a que me avisaran.

El 14-11-1996 ingresé. Al entrar en quirófano sabía que se trataba de 10 a 12 horas.
Lo que me pasó dentro es lo mejor que le puede pasar a uno... creía que me harían anestesia total y sólo me la pusieron local. Necesitaban que yo estuviera despierto; me hicieron contar hasta 100 un total de 200 veces, después tenía que recordar las capitales de Europa. Al final me dijeron que ya podía dormir, pues iban a conectarme electrodos.
Al despertarme en la habitación repliqué; no me han hecho nada pues sigo temblando igual. Me respondieron que volverían a operarme para ponerme una pila; al decirme eso, quedé mas tranquilo, a pesar de que la operación la pronosticaban para unas 4 horas.
A los 4 días vino la segunda operación, al despertar todavía seguía temblando y el cirujano me dijo: ten paciencia, que todavía no tienes conectada la pila. Cuando mañana la tengas conectada, podrás salir corriendo. Durante toda la noche no podía dormir pensando; ¿y si se han equivocado y me tienen que volver a operar?
Al día siguiente, a las 11 de la mañana, se presentó el cirujano y el de la
pila. Me entraron a quirófano y yo les dije: tal como resistí antes volveré a ser valiente ahora. Me preguntaron si había tomado muchos calmantes y respondí: ninguno. No se lo creían, la enfermera lo confirmó diciendo que era muy valiente.
El cirujano dijo al de la máquina que ya podía conectar el aparato. Yo estaba como un flan, pero no dejaba de pensar y si se han equivocado? Conectaron, cogí un calambre horrible; no dejaba de temblar, decían “Allá va otra vez” y así varias veces, al fin me preguntaron: ¿cómo te sientes? respondí: mejor. -”Levanta los brazos, que sorpresa tuve al ver que los brazos no me temblaban!” Me saltaban lágrimas de alegría y de agradecimiento por la mejora.
Siempre recordaré a mis médicos: el operador se llamaba Dr. Rumia, y el especialista de la máquina Dr. Vallduriola, además les ayudaban 6 enfermeros/-ras.

Gracias a esta operación he ido haciendo vida casi normal, un montón de actividades, deporte... De todas formas, de vez en cuando, sufro algunos incidentes.


Rosa

divendres, 18 de maig del 2012

CLUB DE LECTURA BIBLIOTECA

Al club de lectura de dissabte passat vam tenir l'oportunitat de conversar amb l'escriptora Isabel-Clara Simó sobre la seva novel·la Amor meva. Va ser una tertúlia molt agradable i amb una notable assistència de públic. La propera trobada del club de lectura serà el dissabte 9 de juny, i la novel·la que comentarem és Sota la pols de Jordi Coca.


Aprofitant que la visita de l'escriptora Isabel-Clara Simó coincidia amb la posada en marxa de la campanya de la Marató contra la pobresa a Pallejà, amb la instal·lació a la Plaça del Castell d'un plafó perquè els ciutadans de Pallejà puguin deixar els seus missatges, va ser l'autora qui va posar el primer desig:

"La solidaritat és més que una paraula. La solidaritat és demostrar que som un poble, teixit de complicitats i, també, d'amor. Participem-hi!"

dilluns, 14 de maig del 2012

JORNADES DE LA GENT GRAN 2012

Us presentem el Programa de les jornades de la gent gran que ens proposa l'Ajuntament de Pallejà. Animeu-vos a participar!!!  Us ho passareu d'allò més bé!

dimecres, 18 d’abril del 2012

ESPAI REACTIVAT AL CASTELL

En primer lloc és un espai de trobada per relacionar-se entre totes les usuàries i usuaris grans per dinamitzar-les i activar-les.

Horaris del taller de 11 a 13 hores els dilluns al matí.
Les coordinadores son: la Lola, la Trini i la Margarida, treballadores socials de l'Ajuntament de Pallejà.


Actuacions: Teràpia del grup representant formes d'objectes
Creativitat: Mandales, petites manualitats, refermar la memòria amb activitats.



 Musica adient

Concentració: Temps i espai, coneixement del cos, relaxació.

Gimnàstica passiva, respiració, i exercicis per continuar en l'activitat de la vida diària.

Tots els participants diuen que s'ho passen molt be! 
Rosa




PARELLES LINGÜÍSTIQUES

El divendres dia 23 de Març es va celebrar la festa de les parelles lingüístiques “Voluntariat per la llengua” en el Castell de Pallejà

Es van mencionar les parelles de la 7a edició amb l'entrega de certificats per tots els seus membres i es presentaren les parelles de la 8a edició

La responsable de Servei local català de Pallejà, Montserrat Teixidó va iniciar l'acte, amb l'assistència de l'alcalde Ismael Àlvarez i la regidora de cultura Mireia Sala.

Els grups de Xerrem hi vam prendre part recitant La Sardana de Joan Maragall. El grup de Contes contem cantant, van escenificar-ne un, per difondre el programe de Voluntariat per la llengua.

Cal informar que les Parelles Lingüístiques enguany es mou amb 22 parelles i en el grup de Xerrem hi prenent part unes 20 persones i el portem setmanalment 3 voluntaris: el Felix Vàzquez, la Marta Soteras i la Rosa Juncadella.



dimarts, 20 de març del 2012

MARÇ , EL MÉS DE LA DONA


Dins els actes d'aquest mes, m'agrada comentar la Lectura del Manifest davant de l'Ajuntament, el que hi va haver bona concurrència d'autoritats.

També un dels actes entranyables va ser la inauguració de l'exposició de pintura“Temps de dona - un espai per ser” de Teresa Riera i Sussana Jiménez.

El ballarí invitat Maties Martínez ens va fer gaudir del seu art, hi va donar un toc magnific amb la representació del relat de la Teresa Riera, llegit per la Mireia Sala, regidora de Cultura, dins un petit escenari de roba estesa, en el vestíbul de Castell.
A Pallejà anem gaudint de molts bons artistes Pintors, Fotògrafs, Poetes, Escriptors.


El dinar per Compartir, pels membres del “Cafè Tertúlia” va ser molt complert.

La pel·lícula “ Las chicas de la lenceria” també era molt significativa envers l'emancipació de la dona. Hi va assistir molt poca gent. És una llàstima que encara no es faci servir l'agenda personal per recordar actes tant interessants. Crec que es degut en molts casos per no haver pres nota. De programes també ni han de tots els actes que és van fer i que encara es realitzaran. Feu memòria!

El dia 17 de març, el Club de Lectura de la Biblioteca i a la sala del Castell es va posar amb comú el llibre “Historia de Mujeres” de Rosa Montero. Hi havia molt bona audiència de lectors i va ser molt comentat.

Recordem que aquest divendres dia 23 de març a les 6 de la tarda, 
es farà difusió del programa Voluntariat per la llengua amb la representació d'un conte a càrrec de “Contents contem contes cantant” i a les 7 acte de cloenda i de presentació de les noves parelles lingüístiques del programa “Voluntariat per la llengua”. També col·laborarem els grups de Xerraires i Xerpes que fem trobades amb grup per conversar amb català.

Com a cloenda de les festes d'Igualtat, el divendres dia 30 de març a les 6 de la tarda en el Castell es representarà una obra de teatre titulada: “Fecundació, Vida i Mort” Cia. La Claka teatre d'Eivissa.

Sobretot no descuideu aquests últims actes del mes de les Dones i Igualtat. Gaudireu d'un bon record de les jornades. 
Rosa

dilluns, 5 de març del 2012

Dona d'avui, reivindicativa i valenta: Teresa Forcades i Vila



Teresa naixia a Barcelona l'any 1966. És metgessa, teòloga i monja benedictina. Actualment viu a Montserrat. La seva tesi doctoral en teologia la va dedicar al concepte de persona. És coneguda per les seves posicions feministes.
Les seves manifestacions crítiques amb l'actuació de les Multinacionals Farmacèutiques i en concret amb la gestió de la Pandèmia de Grip A (H1 N1) de l'any 2009, per petició de les institucions sanitàries Organització mundial de la Salut i les Empreses Farmacèutiques que produïen les vacunes, va denuncià els Crims i Delictes comesos per la Industria Farmacèutica. Al març de 2010 va fer una conferencia que es va publicar mundialment.
Ets una heroica catalana actual. Gràcies Teresa! 

Rosa