Ja tenim aquí les Jornades de la Gent Gran d'aquest any
dimecres, 15 de maig del 2013
dijous, 2 de maig del 2013
Sant Jordi des d'Italia
Hola
joves grans. FELIÇITATS a tots els JORGES o JORDIS i a totes les
GEORGINES, I LES MONTSERRATS.
Hem
estat fora de Espanya i no he pogut gaudir a Pallejà de aquestes
boniques festes, però si em gaudir de altres meravelles a la Toscana
Italiana.
Sempre que penseu amb la torre de Pisa,
penseu que al costat té dos edificis, molt bonics, la
catedral i el baptisteri tot de marbre de Carrara, unes autèntiques
obres d’art. Els patits i fantàstics pobles, son la presencia viva
de l’època medieval. Sant Gimignano, un preciós poble emmurallar
ple de museus. La catedral del segle XII, la capella de santa Fina
que te uns frescos ben conservats de grans artistes, existeix la
“ordre dels cavallers de Santa Fina” i el tercer dissabte i
diumenge de juny es fa la Ferie delle messi es una desfilada amb tot
un cortejo armat de armadures, cavallers i estàndards, molt vistosa.
El que es realment extraordinari, son les 14 torres altíssimes, les
mes altes i úniques de l’època medieval a tota Europa, en
principi havien sigut 71 però el temps i les guerres van deixat no
més aquestes, una meravella de construcció perfecta.
Altre
dia os parlaré més d'aquest viatge tan preciós. Ara soc a Pallejà
es primavera i m’agradaria fer un recull dels poemes i
records de les persones grans que són assidus del casal.
Avui
us deixo amb el primer petit poema:
El
campo veía una flor que se llama sepultura;
donde
se acaba el orgullo el dinero y la hermosura
Pallejà
2 - 4 -
2013
Aigües de Barcelona
A todas las personas consumidoras del líquido de la vida ¡¡¡ EL AGUA !!! Si os hablo de un nombre francés Fives-Lille, pensareis: Que tiene que ver esto con el agua ? Os lo explico! En 1905 una empresa Francesa, especializada en hacer estructuras de acero, como la torre Eiffel y máquinas de vapor para ferrocarril, construyó la estructura y la bomba del primer pozo importante del acuífero del valle bajo el río Llobregat. De aquí el nombre del pozo Fives-Lille. De este emblemático pozo se extraían 1000 litros de agua por segundo, hoy ciento ocho años más tarde aún se extraen 400 litros por segundo a 34´35 metros de profundidad. En1909 se inauguró “La Central Cornellá de las Aguas de Barcelona”. Aún sigue funcionando la instalación hidráulica de vapor, conviviendo con las actuales bombas de impulsión. Los edificios del complejo industrial de estilo modernista, fueron concebidos por el arquitecto Josep Amargós i Samaranch, autor de destacados proyectos de la Ciudad Condal. En el interior del edificio principal hay tres naves entrelazadas de ladrillo macizo y grandes vigas de hierro. Toda la estructura está sujeta por miles de grandes remaches. La gran chimenea de 50 metros de altura, es un auténtico referente del pasado industrial de la comarca. El museo es muy interesante, se pueden ver la evolución de los diferentes artilugios y herramientas de estos 100 años. Fuera del recinto del museo, ocho pozos son la reserva más grande de agua del acuífero. Quien tenga interés en visitar este lugar y ver el funcionamiento de las bombas, puede asistir los domingos a las doce del medio día.
Puri
Un grup de “Gent gran, Pallejà activa” vam fer una visita guiada, subvencionada per l'ajuntament al “MUSEU AGBAR DE LES AIGÜES” de Cornellà de Llobregat
Al començar la visita i en un recinte del parc, ens van distribuir amb dos grups i junt amb la guia corresponent, es va obrir un col·loqui, sobre “Els usos de l'aigua, ahir i avui” Va ser molt interessant el testimoni de moltes persones de diverses províncies, que comentaren els esforços i els inconvenients que tenien las seves mares o avies, per cuinar, per rentar la roba, per la seva higiene personal o dels fills, degut a la manca d'aigua corrent.
En una taula teníem material didàctic amb els estris que utilitzaven antigament i que moltes reconeixíem. També es parlà dels inconvenients i perills que tenia haver de treure aigua dels pous, l'esforç de omplir cossis i galledes a les fonts del poble, rentar la roba en els safareig public. En el nostre grup es comentà l'epidèmia de tifus a sant Vicenç dels Horts, degut a que una mare rentava la roba del seu fill sense saber que tenia el virus, i d'aquí va venir la causa de moltes morts, ja que llavors no existien els antibiòtics.
Al acabar la visita al Museu que ha comentat prèviament la Puri i tot prenen un cafetó, vam escriure en unes postals adients el nostre testimoni valorant la importància de l'aigua dolça a les cases, que ens ajuden a viure amb harmonia amb nosaltres mateixos i amb el nostre planeta.
Rosa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)