Presentació gent gran
View more presentations from Mjose
divendres, 15 de juliol del 2011
dimecres, 6 de juliol del 2011
El mes de juny, ha estat un mes ple d’activitats lúdiques i força interessants...
Amb motiu de les Jornades d'enguany de la Gent Gran, i entre moltes altres activitats hem desenvolupat la lectura d’un grup de nens i nenes de vuit a dotze anys, i un grup de persones jubilades. < El petit príncep > un conte una mica enrevessat, que obliga a pensar molt, i a descobrir que malgrat la diferència generacional, tots volem un món millor, encara que ho hagin trobat a les metàfores d’un conte.
Els nens i nenes, van fer dibuixos i comentaris d’ecologia defensant el medi ambient, les nenes especialment tenen, la visió de reciclar i plantar tot de flors i plantes. D’alguna manera és el simbolisme d’aquest conte “la seva floreta”, la que el personatge fa al·lusió tot el temps.
Os recomano l’experiència a casa aquest estiu amb la família
Puri
“En los cafés de la luna” de Migue F. Martín
El dissabte divuit de juny a la tarda, vaig gaudir d’un dels plaers més recomanables d’aquesta temporada...
La editorial Atlantis que abarca todo el territorio nacional, ha editado el libro
“En los cafés de la luna” de Migue F. Martín
Nuestro polifacético Miguel, como en tantas de sus aficiones, lo ha bordado
Esta obra poética que tiene sus orígenes sentado delante de una taza de café en algún pequeño café de nuestro pueblo, o en la ciudad.
Simplifica esta obra poética con “Fragmentos” que interactúa el poema audiovisual con la voz del propio Miguel, privatizando los ojos y oídos de los presentes.
...La expresión del alma desnuda, sin tapujos ni censores más allá del propio instinto...
Cinco sendas. Amar, aunque sea gravemente. Vivir, si más no como un náufrago Sentir, como lo natural se refugia en la esencia de la tierra. Deambular, a través del laberinto interior que oculta nuestra existencia. Diluirse siendo pasto fortuito de un ser de piedra. Cinco imágenes que el autor decide recorrer en verso
En la segunda parte, la rapsoda Alejandra Morera y Ricardo Martínez acompañados por estos fantásticos guitarristas, Paco Moreno y Daniel Turró “ Dúo D’albèrgia” nos trasladaron por los parajes de algunos poetas de hispanos,
muy admirados por Miguel.
A la salida piscolabis y felicitaciones.
Desde esta pagina, os animo a que leáis a nuestros escritores locales, que regaléis los libros a vuestros hijos, hijas y nietos, nietas, así habréis hecho un buen regalo, a la vez que os los prestarán y lo leeréis vosotras o vosotros también.
Puri
Ligero de equipaje en el país de los pañuelos
L’escriptora i fotògrafa Isabel Gallo, va presentar l’últim llibre que ha escrit
Editat per Pasión por los libros
Un llibre força interessant que ens ensenya com és la societat i com és la
vida de la dona a l’Iran. Una de les experiències de l’Isabel que va conviure amb elles.
Ens demostra que a vegades tenim una idea prou equivocada de la vida d’aquestes persones.
La gran importància d'Internet en aquests països fa que s’acostin més a
Europa. Molt més que els mandataris d'aquest país els hi agrada.
Els que teniu interès per altres cultures, aquest llibre os expandirà la ment,
és interessant, i lleuger, per portar a qualsevol lloc.
Puri
dilluns, 4 de juliol del 2011
AMB POCA AIGUA S'OFEGA
Hi havia una vegada en un poble petit, una família amb quatre fills: dues noies i dos nois. La gent del poble vivien de la pagesia i de la cria d'animals.
Un dels nois, des de petit, era molt aventurer i sempre llegia contes fantàstics. En fer-se gran va dir als seus pares que volia anar a fer fortuna a l'Havana. En Joan va animar també el seu germà Domènec per fer junts l'aventura. Els seus pares trobaven que era molt agosarat que emprenguessin aquell viatge, i no es refiaven massa de la promesa de treball que ell justificava.
En aquella família hi vivia una tia soltera que es deia Rita. Era molt baixeta, portava un monyo recollit amb pocs cabells i es vestia amb roba fosca. Quan es va assabentar del viatge dels seus nebots va posar el crit al cel:
“ No sabeu amb què us podeu trobar travessant amb vaixell el gran mar...
Els seus nebots li deien que no calia que patís.
Tia, vostè amb poca aigua s'ofega.
Ella els contestava.
Molt bé, ja us ho trobareu
Van emprendre el viatge l'any 1810 i, sabeu quant temps van estar a arribar-hi? Tres mesos! Un cop allà, van visitar l'empresari d'obres que els havien recomanat; els va atendre molt bé, els va buscar un petit lloc per aposentar-se i van començar treballant de manobres. De mica en mica anaren progressant de categoria i van guanyar molts i molts diners...
A que no ho pensaríeu mai! La tia Rita va fer un canvi extraordinari pensant amb el progrés dels seus nebots i es moria de ganes de veure'ls. Els nebots en una de les seves cartes, li van dir que ja no es passaven tantes hores en vaixell. Junt amb una amiga també solterona, van decidir embarcar.
El viatge d'anada va ser excel·lent: la mar estava molt tranquil·la, l'estada també va ser bona, però ah xiquets! en tornar es va complicar tot; de sobte es va presentar una terrible tempesta, el perill era tan gran... que el capità de l'embarcació va cridar !sálvese quien pueda! Tota l'embarcació es va agenollar a resar, fins i tot el capità que deia que no creia amb Deu ni en la seva Mare...
D'arribada al seu poble, comentaven l'esfereïdora aventura que juntes havien passat.
En Joan tenia núvia i va tornar al cap d'uns anys amb una maleta plena d'onzes d'or, ja podeu imaginar el casament que van fer!
En Domenec va quedar-se més anys a Cuba i va fundar una banca.
Els seus pares també van gaudir de la fortuna dels seus fills. Van fer un canvi molt gran en la seva forma de viure i, fins i tot, el poble, va rebre una recompensa en metàl·lic per arranjar la plaça.
La tia Rita s'anava fent gran sense treure's del cap aquell fatídic viatge, va malaltejar i al poc temps es va morir.
I sabeu com va morir?
Ofegada a la banyera!
Des de les hores els nens cantaven mig jugant i plorant a la plaça.
A la tia Rita
li feia por el mar,
i a dins la banyera
s'hi va ofegar.
Rosa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)