dijous, 6 de març del 2014

GRAN CARNESTOLTES A PALLEJÀ 2014

RECORDS DE CARNETOLTES

Fa molts anys vam començar a participar amb el Carnestoltes  amb un vestit de Teletubbies que ens van deixar un grup de quarantins. Al segon any entre varies persones, ens vam fer un conjunt d'una túnica color veig amb complements verds i una flor gran de diferents colors amb la que fèiem molta patxoca; pels homes vam preparar un mono pantaló verd, amb tirants que ho complementaven amb regadora i estris de jardineria. Va cridar molt l'atenció la nostra disfressa i ens van premiar.
Així en anys successius: bruixes, euro, geishes, hongareses, de sota (cartes),  uns deu o dotze anys o més passant-ho be, alguns amb carrosses i últimament de nadons amb xumet, sempre érem unes 50 persones, majoria femenina i alguns homes.
A la fi vam passar alguns anys sense disfresses al Casal de la Gent Gran. Enguany s'han tornat a animar i s'han agrupat unes 80 persones, algunes de les que ho vam iniciar, però una nova llavor ha florit i que desitgem perduri forces anys,  ah! i han guanyat un premi a la comparsa més marxosa, cosa ben difícil! perquè val a dir-ho Pallejà els dels pobles del Baix Llobregat que te més èxit, ja que és digne de veure el bon gust amb les carrosses, la iniciativa amb el vestuari i la riquesa de coreografies i moviments. Molt important la col·laboració de pares, mares, fills i el bon gust, dignitat i elegància amb el saber estar.
                                    
                 Carnestoltes de Pallejà,
                com tu cap més n'hi ha,
                creatiu, compartit i digna,
                el millor del Llobregat!

Rosa





                                              

El divendres va arribar la disbauxa de Carnestoltes al Centre de Dia

Aquest any l’excusa va ser “un mon de contes” per treballar en tots els tallers del Centre les habilitats conservades dels avis. Així vam preparar les disfresses i la decoració.
Tot té sentit i ens dona vida, tant als avis com a nosaltres, treballadors, voluntaris i familiars que vam gaudir preparant i celebrant la benvinguda de Carnestoltes.
Els avis van representar “el Flautista d’Hamelín”; “Caputxeta vermella”; “Els músics de Bremen”; “Blancaneus i els set nans” i un grup d’agosarades treballadores “La rateta que escombrava la escaleta”

Festa Major d'Hivern Santa Eulàlia 2014

Hola: jóvenes compañeros y compañeras de edad tardía.

Encara que la Festa Major ha estat molt activa, cal recordar el dia de la patrona. Va ser un matí complert per els menuts i els grandets. A la tarda la plaça del Castell s’emplenava de nous sorolls, amb uns olors naturals a l’ambient, a llenya i foc, al pa torrat i oli de oliva. Els porrons plens de vi negre, grupets de famílies i amics fent salsitxes i cansalada. A les nou de la nit més o menys l’ambient es va escalfar més encara amb el grup country BOOTY HUNTERS, ens anaven els peus sols de tant moguda i aferradissa que era la música, i havia per ballar, saltar, bon rotllo. Tot el veïnat del poble que hi va ser va sortir content després de passar per la paradeta del Paco i provar la seva recepta de rom cremat. Ens acomiadem de la Santa fins l’any vinent.                  

Un sábado dulce (os lo recomiendo)


El sábado 22 febrero, salimos a dar un paseo, un joven compañero de edad tardía amigo mío y yo. No teníamos nada previsto y nos salió una tarde dulcísima.
Nos dirigimos al paseo de Colón, cruzamos la plaza de La Paz y por la calle “Ample” llegamos a la plaza de la Mercè, visitamos la iglesia y patrona de Barcelona la virgen de la Mercè, salimos satisfechos porqué su pequeño museo es de lo más interesante. Seguimos por el carrer Ample y en un chaflán descubrimos un pequeño local con unos portones antiguos y el escaparate lleno de porroncillos y probetas de jarabes, en el interior unos maestros carameleros estaban elaborando caramelo. Nos quedamos embelesados mirando, su arte, como colgaba la masa de caramelo una y otra vez hasta conseguir la mezcla y textura adecuada, añadiendo otras masas de otros colores elaboró un remolino de sabor y color. Es imposible no entrar, además de comprar caramelillos, me encapriché de una piruleta de las que estaba haciendo el maestro y Emiliano, mi amigo, que me mima, me la compró. Visitadla, dulcería artesana PAPABUBLE vale la pena.


Seguimos nuestro paseo por la calle Regomir, el Call, plaza Sant Jaume y nos acercamos a la COLMENA, una pastelería con abolengo en la calle Jaume I, que por su prestigio i antigüedad, es de interés histórico y turístico. No pudimos resistir ese escaparate que decía “cómeme” nos compramos un merengue de café, ¡Qué bueno! Delicioso.
Jóvenes de otro tiempo, daros una alegría dulce y luego haced como nosotros. Seguimos paseando y comiendo nuestro merengue por Jaume I, plaza de San Jaume, calle Aviñón; a propósito en esta calle hubo un prostíbulo que frecuentaba Picasso, en estas prostitutas se inspiró para pintar en 1.907 el famoso cuadro “las señoritas de Aviñón” que fue el inicio del Cubismo.
Llegamos al paseo de Colón, buscamos el número 2, un edificio restaurado pero que aún conserva vestigios del 1.500. En esta casa que en aquellos tiempos supongo que sería una especie de fonda, vivió durante tres meses Miguel de Cervantes, exactamente 1.569, Barcelona le fascinó y lo recuerda en el “Quijote” en las palabras de su personaje principal “Don Alonso Quijano”.
Después de todo este circuito, caminamos por el paseo de Colón hasta el aparcamiento. Con el azúcar del merengue ya aposentando en las curvas que no nos gustan, no en el páncreas, volvemos a casa.
                                                                                                    Puri