dissabte, 17 de desembre del 2011

RAP ALS 10 MINUTS

Per a 10 persones

30 talls de rap
150 grams d'ametlles torrades
4 grans d'all
Una llauna petita de tomàquet
Un got i mig d'oli (petit)
Un raig de llimona

Preparació

Poseu els talls de rap en una cassola de terrissa amb un raig de llimona.
Tritureu les ametlles torrades i els alls.
Macereu el rap, amb el tomàquet, les ametlles i els alls durant dues hores.
Abans de començar a dinar, escalfeu l'oli en una paella petita.
Tireu-lo per damunt del rap i el feu coure lentament durant 10 minuts.

Si voleu podeu guarnir-lo amb gambes.  
Rosa

dimarts, 13 de desembre del 2011

FELICITACIÓ NADAL

 
OS DESITGEM A       TOTES I A  TOTS 
UN BON NADAL I MILLOR ANY NOU
           2012          
         

FESTA DE SANT NICOLAU

DE SANT NICOLAU LA FESTA
LA MÉS TÍPICA DE L'ANY
EL DESCANÇ DE L'INFANTESA
QUE NO OBLIDAREM JA MAI.


Així començaven la seva cantada un grup d'alumnes del col·legi Jacint Verdaguer, que amb l'intent de gaudir delectant-nos amb les seves cançons, ens apropaven a les nostres arrels centenàries. Van fer un tomb per diversos centres del poble i amb la seva típica cistella recaptaven diners per els nens de Cochabamba de Bolívia.
Acabant la cantada van fer una demostració de bastoners. El que actuava de bisbe Nicolau es va treure la mitra i s'afegí al grup.
Moltes felicitats i gràcies perquè ens apropeu a les nostres arrels.  Rosa


NOSTRES FESTES D'ALEGRIA
D'ALEGRIA SENS IGUAL
LES FINESES D'AQUEST DÍA
LES PROMESES DE TOT L'ANY.


dilluns, 12 de desembre del 2011

ACRÒSTIC GENT GRAN

Generosos
   Entusiastes             
      Naturistes    
         Trafeguts

                       

                                      

                                                   
                                                                                                       
                                                     Gratificants
                                                       Realistes
                                                         Agradables                      
                                                            Narratius
 
       

                                                            
                                                             Perseverants
                                                               Aventurers
                                                                  Llaminers
                                                                     Estudiants
                                                                        Joiosos
                                                                          Amables

              
                                              
Apassionats      
  Comunitaris     
     Trafeguts
        Il·lusionistes
         Viatgers
           Agosarats

                                                                                                                                            
                   Rosa Juncadella                                                                
                                                                     
                                                           

dimarts, 29 de novembre del 2011

ENTREVISTA A JOAN BADIA FIGUERES




Hola amics i amigues, seguidors del nostre bloc.
Avui hem tingut el gust d'entrevistar a un veí del nostre poble, el molt estimat Joan Badia Figueres.
-Hola Joan, ens vols dir el dia que vas néixer?
-El dia 14 de març de 1941 a Pallejà.
-Explica alguna cosa de la teva vida.
Em vaig casar amb la Maria Rodríguez i tinc un fill i una filla i quatre nets.
Treballava des de jovenet a Cements Molins i em vaig jubilar als 60 anys.
Als 18 anys vaig tenir una malaltia al fetge i tingué de fer molt de repòs.
Prenia molts medicaments i feia un regim alimentari adequat. Em va durar mes o menys un any; però com que soc molt tossut i assenyat, no deixava de lluitar cada dia per recuperar-me, a fi de poder tornar a treballar i formar una família.
A més a més el meu esport preferit era el futbol. Des dels 15 anys fins els 18 jugava amb el Santboià juvenil. Precisament tenia dues opcions en aquells moments per millorar: podia entrar a jugar amb el Santboià de 3ª divisió i ja estava citat per fer una prova al RCD Espanyol de 1ª divisió.
En aquells moments em va caure el món a sobre, ja que vaig tenir de deixar de jugar al futbol, que era tota la meva il·lusió.
A vegades la vida et dona aquests cops i si més no et diu que no tot són flors i violes.
Explico aquesta experiència sobre tot pels més joves, ja que no s'ha de deixar de lluitar mai. S'ha d'aprofitar el temps, ja que passa volant.

Rosa i Puri
28 de novembre de 2011

CONCERT DE SANTA CECÍLIA


El 22 de novembre et commemora el dia de Santa Cecília patrona de la música.
El taller de música de Pallejà amb el suport de l’Ajuntament, a fet possible un fantàstic concert de jazz el divendres 18 de novembre al castell.
El trio Oscar Font, Artur Regada i Pep Traver, ens van delectar amb un concert fora de lo comú.
Els bagatges per el mon de cada un dels membres del grup, van aflorar en equilibri per el jazz més clàssic, el humor i complicitat del Entertaniment americà. Un Rat Pack a la catalana.
Va ser força divertit. Tant l’Òscar com els seus companys, en una actitud propera i senzilla ens van fer cantar i riure (mol de agraït) tenint en comte la seva gran professionalitat.
La veu de l'Òscar, el contrabaix, la guitarra el banjo i el ukelele, van fer d'aquest, un concert de Santa Cecília deliciosament peculiar i emotiu.
En acabar el concert, es va poder comprar un petit llibre anecdòtic de l'Òscar entrevistant a Woody Allen i altres famosos.
Fins l’any vinent, desitgen un aforo més multitudinari per part dels veïns de Pallejà.

Puri Màrmol


dimarts, 22 de novembre del 2011

10 ANIVERSARI CENTRE DE DIA

                                      Ramon, qui ens ho havia de dir
                                      que avui el Centre de Dia
                                      celebraria amb esplendor
                                      10 anys de la inauguració!


Recordes el primer dia que vam parlar amb la senyora Glòria d'un
projecte de Centre de Dia per Pallejà i ella ens contestava: a mi tot el que
es pugui fer per aquest poble i la seva gent m'encantarà, sobretot per la gent gran.
Peró es clar, necessito algú que m'assessori. Després vam parlar amb el senyor Casimir i ens va dir si la Glòria ho diu, jo confirmo el doble. L'assessor va ser en Xavier Molins fill de la senyora Glòria, que va prendre tant d'interès en el projecte, que per això es van fer passos molt aviat.
Vàrem parlar amb el senyor Batlle Josep Cardús de la necessitat que teníem a Pallejà d'una alternativa per les persones mancades física o mentalment, que no volien anar a una residència, ja que els feia molt d'impacte deixar la seva família i les pertinences que estimaven des de tota la vida.
Li va semblar molt interessant l'idea però inaccessible per falta de recursos i estava assabentat de que en algun poble n'hi havia, però no funcionava prou be per manca de persones assistents.
Nosaltres li vam dir: n'hem visitat alguns i si que funcionen.
Llavors la família Molins va pactar una Fundació que l'anomenaren: “Fundació Anna Ribot” en record de la seva mare i àvia que tant havia fet i estimat Pallejà.
MOLTES FELICITATS I MOLTES GRACIES A TOTS ELS QUE HEU FET POSSIBLE AQUEST PROJECTE I AL PERSONAL QUE HI TREBALLEU AMB TANT D'AMOR, PERQUÈ SIGUI UN CENTRE MODÈLIC.
Rosa Juncadella
Pallejà, 5 de novembre de 2011






LA MEL

 
No se hizo la miel para la boca del asno.- Deia Don Quixot...
El dissabte vuit d’octubre el club Fontpineda Plus va organitzar una excursió
a les terres de Tarragona, començant per “El Perelló, poble de la mel”.
Un viatge molt dolç e interessant.
( No es digno de saborear la miel aquel quien se aleja de la colmena por
miedo a la picadura de las abejas) William Shakespeare
Al Centre d’interpretació Apícola Muria vàrem gaudir d'un viatge d'interpretació. Per
intentar aconseguir i d'entendre, la interessant vida, reproducció i producció d'aquest
petits i extraordinaris animalets.
Cuatro años seguidos sin abejas, la vida al planeta tierra desaparecería”
El científico: Albert Einstein
Des de temps immemorials, les abelles han proveït a la humanitat, un aliment tant
energètic i agradable com la mel.
Aquest dia, tots els presents van aprendre una lliçó, del comportament singular de les
abelles i tenir la oportunitat de poder anar al camp d'arnars.
Ens van posar la roba especial dels apícoles i vàrem tocar els quadres de les cel·les
perfectament hexagonals. I tenien unes petites boletes de pol·len, que és l’aliment primari
de les abelles obreres i l’aliment que pren tota la vida l'abella reina.
Cada arnar té les seves pròpies abelles, mai es barregen, perquè són tant intuïtives i
tant intel·ligents!, que cada grup, busca la mel d’una flor diferent. Quan tornen a l'arnar
oloren el que els pertany i si alguna s'equivoca no li deixen entrar.
Aquest és l’esperit d’unitat i conservació que ens falta als éssers humans.
L'origen de la lluna de mel té vàries versions, entre elles estan per exemple les que
provenen de Babilònia, fa més de 4000 anys, on el pare de la núvia li
donava al nuvi tota aquella cervesa de mel que pogués beure duran un mes
o sigui (una lluna).”
La mel es part de les nostres vides, és per això que està reflectida en tants escrits i poemes
Nuestro ideal no llega a las estrellas, es sereno, sencillo; quisiéramos hacer miel como las abejas, o tener dulce voz o fuerte grito, o fácil caminar sobre las hierbas o senos donde mamen nuestros hijos. Federico García Lorca
Després de dinar vàrem anar a Camarles, a visitar la major exposició de bonsais centenaris d’Europa. ¡Preciós i fantàstic! Allà tens l’oportunitat d'aprendre a fer centres florals i altres manualitats sense pagar. No hi va haver temps per tant. Però us podria dir que va ser un dia complert.

Puri Màrmol


dilluns, 14 de novembre del 2011

TARDOR


   BOLETS -  SABOR, IL·LUSIÓ

Estem en temps de tardor
i les fulles van caient,
deixen colors diferents
tot formant unes catifes.
La verdor que il·luminava
es transforma en bells colors
vermell, taronja i groc
fent un paisatge preciós. 
                                                        Rosa
  
FULLES- INFINITAT DE COLORS




 

dilluns, 7 de novembre del 2011

VIATGE PER LA VALL DEL RODANO



Benvinguts joves grans.
Aquest agost tres de les nostres joves grans, han fet un viatge memorable a Suïssa on va tenir lloc el 24è aplec internacional de la sardana.
Encara que els tours amb autocar són una mica pesats per la nostra edat, os puc assegurar, que aquest viatge a sigut tant enriquidor que ha estat per sobre de qualsevol incomoditat. Ha valgut molt la pena!
El primer dia: viatge per la vall del Rodano endinsant-nos als Alps fins Annemasse
Segon dia: Ginebra; la catedral, les cases més luxoses el palau de les Nacions Unides, i el llac Leman amb el Jet d’Eau de més de 120 m. d’altitud.
Tercer dia població alpina i Liechtenstein i Feldkirch.
Quart dia de Davos al tren(GlacialExprés)fins a Saint Moritz, bordejant poblets i muntanyes.
El cinquè dia catarates del Rhin i Ciutat de Zurich.
Sisè dia pujada al glacial de Grundelwald en el tren cremallera, fins arribar al palau de gel.
Els dies següents, Chamonix i Grenoble a on van començar les activitats per presentar i compartir la nostra cultura catalana.
Ballada de sardanes, bastoners i castellers. ¡Va ser molt gratificant veure la expansió i repercussió que té Catalunya arreu del món.
Van ser dos dies molt emotius i molt intensos.
Amics comenceu a practicar la ballada de sardanes, que el proper any aquesta festa de germanor serà a Bucarest.

A reveure amics i amigues
i tot el que pugui dansà
que vagi a aprendre
la sardana ballar
que es un exercici
bonic i molt sa.

Puri Mármol

13a MARXA DE LA GENT GRAN DE PALLEJÀ




A les 10 del matí ens reunirem a la plaça del Castell de Pallejà
per començar la caminada que es feu coincidir amb la setmana de la mobilitat Sostenible i Segura 2011
Lema d'enguany: CAMINAR ÉS SALUT

Equipats amb unes bosses de color carbassa cridaner i una ampolla d'aigua vam emprendre la marxa direcció “ llera del riu”
Ens acompanyaren l'Ester i la Cristina de Serveis Socials, la Mireia de Cultura, la Montse infermera del CAP i la Sònia de Medi Ambient.
Una parada al nou parc de l'entorn del Paladius per a fer un calentament previ.
Comentari per part de dues estudiants d'infermeria: uns lleugers passos gimnàstics i endavant amb les cames i la ment.

Vam arribar al riu i férem un petit passeig per l'entorn amb direcció sant Andreu. El camí encara deixa molt que desitjar.
Diuen que es van fent passos per millorar el passeig a peu i amb bicicleta.
Seria idoni per gaudir-ne els infants i els grans; és planer, i l'aigua és relaxant. Fantàstic si comencessin a repoblar-se peixos i algunes aus.

Desprès dels comentaris amb grups, passàvem de retorn pel Casal com a punt per acomiadar-nos.

Amb algunes persones vam recordar la 1ª Caminada de Gent Gran que es va programar des del Consell Comarcal de sant Feliu i que és feia a nivell Mundial. Es va fer coincidir amb el mateix dia i amb la mateixa hora de sortida segons l'horari de cada País.

Rosa, Pallejà, 28 de setembre de 2011

dimecres, 6 de juliol del 2011

El mes de juny, ha estat un mes ple d’activitats lúdiques i força interessants...




Amb motiu de les Jornades d'enguany de la Gent Gran, i entre moltes altres activitats hem desenvolupat la lectura d’un grup de nens i nenes de vuit a dotze anys, i un grup de persones jubilades. < El petit príncep > un conte una mica enrevessat, que obliga a pensar molt, i a descobrir que malgrat la diferència generacional, tots volem un món millor, encara que ho hagin trobat a les metàfores d’un conte.
Els nens i nenes, van fer dibuixos i comentaris d’ecologia defensant el medi ambient, les nenes especialment tenen, la visió de reciclar i plantar tot de flors i plantes. D’alguna manera és el simbolisme d’aquest conte “la seva floreta”, la que el personatge fa al·lusió tot el temps.
Os recomano l’experiència a casa aquest estiu amb la família

Puri

“En los cafés de la luna” de Migue F. Martín



El dissabte divuit de juny a la tarda, vaig gaudir d’un dels plaers més recomanables d’aquesta temporada...

La editorial Atlantis que abarca todo el territorio nacional, ha editado el libro
“En los cafés de la luna” de Migue F. Martín

Nuestro polifacético Miguel, como en tantas de sus aficiones, lo ha bordado
Esta obra poética que tiene sus orígenes sentado delante de una taza de café en algún pequeño café de nuestro pueblo, o en la ciudad.
Simplifica esta obra poética con “Fragmentos” que interactúa el poema audiovisual con la voz del propio Miguel, privatizando los ojos y oídos de los presentes.
...La expresión del alma desnuda, sin tapujos ni censores más allá del propio instinto...
Cinco sendas. Amar, aunque sea gravemente. Vivir, si más no como un náufrago Sentir, como lo natural se refugia en la esencia de la tierra. Deambular, a través del laberinto interior que oculta nuestra existencia. Diluirse siendo pasto fortuito de un ser de piedra. Cinco imágenes que el autor decide recorrer en verso

En la segunda parte, la rapsoda Alejandra Morera y Ricardo Martínez acompañados por estos fantásticos guitarristas, Paco Moreno y Daniel Turró “ Dúo D’albèrgia” nos trasladaron por los parajes de algunos poetas de hispanos,
muy admirados por Miguel.
A la salida piscolabis y felicitaciones.

Desde esta pagina, os animo a que leáis a nuestros escritores locales, que regaléis los libros a vuestros hijos, hijas y nietos, nietas, así habréis hecho un buen regalo, a la vez que os los prestarán y lo leeréis vosotras o vosotros también.

Puri

Ligero de equipaje en el país de los pañuelos



L’escriptora i fotògrafa Isabel Gallo, va presentar l’últim llibre que ha escrit

Editat per Pasión por los libros

Un llibre força interessant que ens ensenya com és la societat i com és la
vida de la dona a l’Iran. Una de les experiències de l’Isabel que va conviure amb elles.
Ens demostra que a vegades tenim una idea prou equivocada de la vida d’aquestes persones.
La gran importància d'Internet en aquests països fa que s’acostin més a
Europa. Molt més que els mandataris d'aquest país els hi agrada.
Els que teniu interès per altres cultures, aquest llibre os expandirà la ment,
és interessant, i lleuger, per portar a qualsevol lloc.

Puri

dilluns, 4 de juliol del 2011

AMB POCA AIGUA S'OFEGA




Hi havia una vegada en un poble petit, una família amb quatre fills: dues noies i dos nois. La gent del poble vivien de la pagesia i de la cria d'animals.
Un dels nois, des de petit, era molt aventurer i sempre llegia contes fantàstics. En fer-se gran va dir als seus pares que volia anar a fer fortuna a l'Havana. En Joan va animar també el seu germà Domènec per fer junts l'aventura. Els seus pares trobaven que era molt agosarat que emprenguessin aquell viatge, i no es refiaven massa de la promesa de treball que ell justificava.

En aquella família hi vivia una tia soltera que es deia Rita. Era molt baixeta, portava un monyo recollit amb pocs cabells i es vestia amb roba fosca. Quan es va assabentar del viatge dels seus nebots va posar el crit al cel:
“ No sabeu amb què us podeu trobar travessant amb vaixell el gran mar...
Els seus nebots li deien que no calia que patís.
Tia, vostè amb poca aigua s'ofega.
Ella els contestava.
Molt bé, ja us ho trobareu

Van emprendre el viatge l'any 1810 i, sabeu quant temps van estar a arribar-hi? Tres mesos! Un cop allà, van visitar l'empresari d'obres que els havien recomanat; els va atendre molt bé, els va buscar un petit lloc per aposentar-se i van començar treballant de manobres. De mica en mica anaren progressant de categoria i van guanyar molts i molts diners...

A que no ho pensaríeu mai! La tia Rita va fer un canvi extraordinari pensant amb el progrés dels seus nebots i es moria de ganes de veure'ls. Els nebots en una de les seves cartes, li van dir que ja no es passaven tantes hores en vaixell. Junt amb una amiga també solterona, van decidir embarcar.

El viatge d'anada va ser excel·lent: la mar estava molt tranquil·la, l'estada també va ser bona, però ah xiquets! en tornar es va complicar tot; de sobte es va presentar una terrible tempesta, el perill era tan gran... que el capità de l'embarcació va cridar !sálvese quien pueda! Tota l'embarcació es va agenollar a resar, fins i tot el capità que deia que no creia amb Deu ni en la seva Mare...
D'arribada al seu poble, comentaven l'esfereïdora aventura que juntes havien passat.

En Joan tenia núvia i va tornar al cap d'uns anys amb una maleta plena d'onzes d'or, ja podeu imaginar el casament que van fer!

En Domenec va quedar-se més anys a Cuba i va fundar una banca.

Els seus pares també van gaudir de la fortuna dels seus fills. Van fer un canvi molt gran en la seva forma de viure i, fins i tot, el poble, va rebre una recompensa en metàl·lic per arranjar la plaça.

La tia Rita s'anava fent gran sense treure's del cap aquell fatídic viatge, va malaltejar i al poc temps es va morir.
I sabeu com va morir?
Ofegada a la banyera!
Des de les hores els nens cantaven mig jugant i plorant a la plaça.

A la tia Rita
li feia por el mar,
i a dins la banyera
s'hi va ofegar.


Rosa

dilluns, 20 de juny del 2011

En una casita blanca




En una casita blanca nací yo, en su única ventana estaba el dormitorio donde nací, era la ultima casa del pueblo y mas allá solo estaba el cementerio y un molino de aceite.
Delante de la casa había un pequeño cortijo donde los animales corrían en semilibertad, con un corral lleno de gallinas donde el gallo anunciaba el día y un establo donde habrían no mas de una docena de vacas, entre la casa de labranza y la mía había una era donde los trabajadores aventaban las mieles del trigo mientras una vieja mula a la que me subían daba vueltas en la era trillando el grano, mas allá estaban los huertos con una enorme higuera que daba sombra a una alberca de aguas cristalinas donde nos bañábamos entre renacuajos y carrizos.
Recuerdo que frente a la casa estaba anclado un espantapájaros, que era mi terror en las noches de luna clara su silueta se recortaba en el horizonte y yo y tu tío Pepe lo mirábamos horrorizados desde la ventana.
La leche era del día y los huevos estaban sembrados entre las hileras de trigo donde alguna que otra gallina se perdía entre los trigales y luego misteriosamente aparecía colgada de un clavo que tu bisabuela Natividad tenia en la cocina del patio, donde tu bisabuelo Paco la despojaba de todas sus plumas en un ritual que se repetía domingo tras domingo bajo una parra que daba las mejores uvas del mundo, uvas que tu Bisabuelo guardaba en aguardiente para calentar la tripa los días de invierno, tu bisabuela nos preparaba para desayunar huevos batidos con vino a la que tu bisabuelo añadía un chorrito mas de vino, mientras la abuela Nati se afanaba en calentar a la lumbre del fogón algo de pan duro para mojar el abuelo sacaba un tarro lleno de uvas en aguardiente y con una asombrosa maestría las ensartaba con la navaja para repartirlas entre los nietos.
Éramos seis nietos de casi la misma edad, para dormir teníamos junto a la lumbre un jergón sobre una cajina de paja seca, paja que tu bisabuelo sacaba de vez en cuando y la rociaba con zotal para prevenir la liendres.
La casa tenia dos habitaciones de brega a un lado del pasillo por donde transitaban las bestias de la casa un viejo mulo y alguna cabra, al lado contrario estaba el dormitorio y un comedor con muebles modestos pero de estilo suntuoso donde estaba prohibido pasar, había una vitrina llena de vasos y copas y un estante con porcelanas de la dote de tus bisabuelos en un rincón estaba la jofaina con su palangana y junto a una coloreada foto de tus bisabuelos había un espejo donde tu abuela Maximina se lavaba el pelo, luego se lo secaba al sol en el patio su pelo era largo y pelirrojo por eso tu abuelo que era falangista la llamaba la roja, tu abuelo José era minero y se entretenía los domingos en preparar cepos para los pájaros, y construir unas enorme jaulas de madera entre visita y visita a la taberna de la esquina.
En la casa solo habían dos sillas en el comedor y una bancada en el pasillo, por eso el lugar de reunión era una pequeña explanada delante de la casa ahí los vecinos tenían cada uno una piedra donde sentarse al sol en invierno y a la sombra de un chopo en verano en las noches de verano se asaban a la lumbre espigas verdes y con suerte algo de tocino, a los niños nos untaban la grasa del tocino en el pan que con un par de espigas asadas era manjar de dioses y si tu abuelo José había tenido suerte y algún que otro pajarillo había caído en las trampas un muslo para rechupar y a correr tras los grillos bajo un cielo plagado de estrellas.

ENTREVISTA A LA RESIDÈNCIA ROMA




El mes de maig es va celebrar el 25 aniversari de la residencia Roma
Va ser un dia molt emotiu, compartint un berenar amb els i les residents, parents, equip sanitari i les persones que havien estat al voluntariat fa uns anys.
Per dir alguna cosa, (un acte insuperable)
Hem proposat fer una entrevista a alguna interna, i aquí la tenim:

Pregunto como se llama.- María Dolores López Ramos y nací en Alicante capital.
Cuantos años hace que salió de su tierra .- Muy jovencita hace 65 años, pero tengo muchos recuerdos porqué tenía 23 años cuando marché de allí.
¡ Si esta usted muy joven ¡ - Pues si tengo 88 años, y conservo buena memoria.
De pequeña vivíamos en la Capital de Alicante, mis hermanas y yo jugábamos en la calle, no había problemas de tráfico ni nada.
Mi madre tuvo ocho hijas porqué mi padre quería un chico, tres nenas se malograron, por que mi padre falleció cuando estaba mi madre embrazada.
¡Pobres pero muy felices!, yo la más pequeña, íbamos a la escuela del gobierno a estudiar.
Después vino la guerra cruel y dura, pasamos hambre; hambre de paz, de vida y todos los días venían a bombardear, aunque habían comedores que podíamos comer al menos una vez al día, se trabajaba en lo que se podía, con tanto destrozo que había ...
Pero la posguerra fue tremenda, mucha hambre, éramos muchas bocas que alimentar y muy poco trabajo. Yo me fui interna a una clínica de Bilbao, trabajaba y estudiaba , me saque el titulo de enfermería, me examiné en Madrid en el año 1952.
Cuando vine a Barcelona me puse a trabajar en el hospital Francisco Franco de la Valle de Hebrón .
­- Tendrá muchas anécdotas para explicar?
- Pues sí, algunas,
Una vez estando en una clínica privada de Barcelona, venía gente muy acomodada e importante. Trajeron un bebé y claro la madre estaba con el. Me llamaron al timbre, fui y pregunté, que pasa ?– Mire, que el niño tiene la boca blanca. – No se preocupe, es de la leche, se la limpio con agua mineral, es el mal de “muguet“
Al día siguiente me llamó el director, le acompañaba el esposo de la señora del bebé, un alto cargo en Tarragona; - María Dolores que le ha dicho a la esposa de este caballero? – Que el bebé tiene el mal de “muguet”, que no tiene importancia.
-Caballero efectivamente es lo dicho por la enfermera.
-Más tarde me comentó el director, que este señor y su esposa habían tenido una discusión, porqué ella creía que el mal de mujer o sea una enfermedad venérea que le había contagiado el marido.
Otra anécdota: una chica con síndrome de down estaba embarazada y a la hora de hacer la ficha y preguntar por el padre, me contestó.- No yo no tengo novio, es que mi hermana está preñada y como dormimos juntas me lo ha contagiado.
Anécdotas hay muchas.
Antes de despedirnos le pregunté si estaba casada con un catalán, y me contestó que era soltera y como no había tenido hijos se había ahorrado muchos dolores de cabeza.
-Muchas gracias, María Dolores dejaremos tema para otro día
- Claro que sí, yo estoy encantada de estar aquí, me encanta vivir en este pueblo y el contacto con mi sobrina Alicia y su familia es muy gratificante. Gracias por entrevistarme, Puri Mármol

BASQUET PALLEJÀ JÚNIOR A

El diumenge dia 12 de juny del 2011 l'equip de Pallejà Júnior, campió de Barcelona van fer la final de Catalunya.

a la ciutat de Tàrrega El mati van jugar amb el Reus campió de Tarragona i els guanyaren per 40 punts.

També va jugar el Palamós campió de Girona amb l'equip d'Andorra campió de Lleida i guanyà Andorra per 7 punts.

A la tarda van fer l'eliminatòria Pallejà-Andorra i va guanyar Pallejà per 6 punts.



Visca Pallejà júnior, felicitats!

dilluns, 6 de juny del 2011

EL RACÓ DE LA CUINA: PÚDING DE TARONJA





Per a 10 persones

3/4 de litre de llet calenta
150grams de molla de pa
15 cullerades de sucre
6 cullerades d'aigua
4 ous
6 cullerades de melmelada
de taronja amarga
3 cullerades de panses de Corint,
posades en remull amb brandi.

Preparació

Desfeu la molla de pa, cobriu-la amb la llet calenta
i deixeu-la reposar.
Col·loqueu-la en un motlle rectangular i afegiu-li
6 cullerades de sucre i sis d'aigua.
Poseu-ho al microones durant vuit minuts per fer caramel;
quan comenci a fer-se ros ho trèieu i ho escampeu pel motlle.
Bateu el pa amb la llet, els ous, la melmelada i la resta de sucre.
Incorporeu les panses escorregudes i ho poseu tot junt en
el motlle caramel·litzat.
Ho introduïu al microones durant 18 minuts.
Ho punxeu per comprovar si està ben cuit per dins.
Passeu-ho a una plata i adorneu-ho amb rodanxes de taronja.

dimecres, 1 de juny del 2011

DEDICAT A LA NOSTRA GENT GRAN QUE VAN NÉIXER AL SEGLE XX


Brígida Contador Vinagre nació el 18 de enero de 1920 en Barcarrota Badajoz
La mayor parte de su niñez la pasó en la huerta con sus padres y hermanos.
Desde muy pequeña toda su afición eran los cuentos y los libros. A los 9 años la pusieron en la escuela nacional de niñas, estaba con los abuelos, tenía las clases solo por las mañanas, ya que las tardes las dedicaban a manejar la aguja y el dedal haciendo labores y bordados, etc
Ya mayorcita desde la huerta iba al pueblo en compañía de sus hermanos, iban andando y estaba a dos kilómetros, para asistir a su escuela. A medio día comían con los abuelos.
La quitaron de la escuela a los 14 años. a los 15 la mandaron al pueblo a un taller de costura y confección.
Fue en esa edad cuando empezó a amar la música, la que más le entusiasmaba era la del piano y el violín.
Cuando estalló la guerra tenía 16 años. La guerra se llevó por mucho tiempo su ilusión romántica.
Durante dos décadas dedicó su energía al trabajo y la familia, dejando sus otras ilusiones aparcadas.
En 1979 se trasladó con su familia a Barcelona, donde reinició su afición por la música y la literatura, afición que sigue latente.

Uno de sus primeros poemas de juventud.

Canto a la primavera.

Primavera ¡Qué bonita eres!
Cuando por la mañana sale el sol
la alegría hace sentir
al oír los pájaros con sus trinos
que renueva el gozo de vivir.
¡Que bonitos están los campos
matizados de colores
qué oloroso el ambiente
con el perfume de las flores!
¡Qué bonito están los campos
con los almendros en flor!
que entran ganas de reír y cantar
disfrutando a pleno sol.
Cuando los enamorados
salen a pasear
entre las verdes praderas olvidan
el bullicio de la cuidad.
Con qué tranquilidad se disfruta
de la naturaleza que Dios creó.
¡Qué bonita es la primavera!
que invita al amor
a ese amor dulce y sublime
que Dios predicó
¡Vivan los enamorados
que así saben querer
vivan los campos verdes y las flores
y toda la primavera en su haber
que el arrullo de los pájaros
ilumina nuestra luz en el querer!
¡Viva la brisa mañanera
viva el sol del atardecer
viva la alegre primavera
que Dios nos ofrece con su infinito poder!


Como curiosidad comentaremos que Brígida Contador es la tía-abuela del Gran Campeón del Ciclismo Alberto Contador. ¡FELICIDADES!

LES SARDANES PARLEN


Sota l'arbrada de la plaça del Castell un grup de belles sardanes estan reunides amb animada tertúlia.
La Maria de les Trenes diu que és sent cofoia, perquè a més de ser balladora és interpretada per corals i orfeons.
Pren la paraula la Llevantina:
- Jo als meus 75 anys encara desperto passions.
Diuen que El Cavaller Enamorat li agrada molt l'Angelina i sovint es troben a la Font del Carinyo, aquell indret idíl·lic dels jardins de Can Seix, i que està joiós de ser una peça de concert molt admirada.
Els joveníssims Martí i Laieta és senten privilegiats de ser titulars dels Gegants de Pallejà.
Tot seguit intervé La Santa Espina
- Jo encara la porto clavada l'espina, quaranta anys reclosa en un calaix sense poder sortir al carrer; i tot perquè l'Àngel Guimerà em va posar una lletra que no agradava als mandamassos.
Sabeu; replica la Gentil Mariona.
- Jo sóc filla d'un príncep, el príncep de la tenora, en Ricard Viladesau i soc desitjada amb molt d'entusiasme.
Joan Termes