La
que en marxar de casa
per
formar una nova llar,
li
dolia deixar els pares
i
algun petit germà.
Amb el seu enamorat
encetaven
nova vida,
compartint
la nova llar
amb
els sogres i el cunyat...
De
casa no n'estrenaven
tan
sols una habitació,
i
amb regals de casament
podien
guarnir racons.
Pel
seu viatge de noces
el
destí era Mallorca,
i
si tenien “calerons”
tornaven
amb l'avió.
Molt
aviat tenien fills,
llavors
el pobre marit
havia
de fer hores extres
per
poder-los mantenir.
Ara
sovint és comenta:
“les
dones no treballaven”
algunes
a fora no,
mes
a casa no paraven.
La
roba es rentava a ma
de
renta- plats en mancava,
i
a l'hivern els “penellons”
a
les mans feien estada.
Pujava
quatre o cinc fills,
tot
cuidant els pares nous,
i
aprenen a estalviar...
potser
guanyava bon sou.
Mes
ai! aquesta dona
que
no tenia carrera,
aconseguia
que els fills
no
quedessin mai enrere.
I quan
tots ja eren grans,
desitjava
compartir
amb el
marit i els amics
sortides
interessants.
Mes
encara tenim àvies-is
que mai
no s'han jubilat,
cuiden
bé els nets i netes
quant
els fills són el treball.
Volem
retre homenatge
als que
mai no s'han cansat,
d'exercir
de pares avis
els nets
que els hi han confiat.
Rosa 8
de març de 2011
Premi
menció especial, Diada de la Dona
l
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada