dimarts, 22 de novembre del 2011

LA MEL

 
No se hizo la miel para la boca del asno.- Deia Don Quixot...
El dissabte vuit d’octubre el club Fontpineda Plus va organitzar una excursió
a les terres de Tarragona, començant per “El Perelló, poble de la mel”.
Un viatge molt dolç e interessant.
( No es digno de saborear la miel aquel quien se aleja de la colmena por
miedo a la picadura de las abejas) William Shakespeare
Al Centre d’interpretació Apícola Muria vàrem gaudir d'un viatge d'interpretació. Per
intentar aconseguir i d'entendre, la interessant vida, reproducció i producció d'aquest
petits i extraordinaris animalets.
Cuatro años seguidos sin abejas, la vida al planeta tierra desaparecería”
El científico: Albert Einstein
Des de temps immemorials, les abelles han proveït a la humanitat, un aliment tant
energètic i agradable com la mel.
Aquest dia, tots els presents van aprendre una lliçó, del comportament singular de les
abelles i tenir la oportunitat de poder anar al camp d'arnars.
Ens van posar la roba especial dels apícoles i vàrem tocar els quadres de les cel·les
perfectament hexagonals. I tenien unes petites boletes de pol·len, que és l’aliment primari
de les abelles obreres i l’aliment que pren tota la vida l'abella reina.
Cada arnar té les seves pròpies abelles, mai es barregen, perquè són tant intuïtives i
tant intel·ligents!, que cada grup, busca la mel d’una flor diferent. Quan tornen a l'arnar
oloren el que els pertany i si alguna s'equivoca no li deixen entrar.
Aquest és l’esperit d’unitat i conservació que ens falta als éssers humans.
L'origen de la lluna de mel té vàries versions, entre elles estan per exemple les que
provenen de Babilònia, fa més de 4000 anys, on el pare de la núvia li
donava al nuvi tota aquella cervesa de mel que pogués beure duran un mes
o sigui (una lluna).”
La mel es part de les nostres vides, és per això que està reflectida en tants escrits i poemes
Nuestro ideal no llega a las estrellas, es sereno, sencillo; quisiéramos hacer miel como las abejas, o tener dulce voz o fuerte grito, o fácil caminar sobre las hierbas o senos donde mamen nuestros hijos. Federico García Lorca
Després de dinar vàrem anar a Camarles, a visitar la major exposició de bonsais centenaris d’Europa. ¡Preciós i fantàstic! Allà tens l’oportunitat d'aprendre a fer centres florals i altres manualitats sense pagar. No hi va haver temps per tant. Però us podria dir que va ser un dia complert.

Puri Màrmol


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada