La
plaça Major de Pallejà és la més simbòlica del nostre poble, des
de fa molts anys era la més concorreguda. En ella s'ubicava
l'Ajuntament, “ Casa de la Vila”, on el servei mèdic i tenia un
departament a la mateixa estança, i a dalt, hi havia un pis on hi
vivia el mestre, a primers del segle XX.
Molt
aprop es divisava el Castell amb el seu particular carisma, i a
l'altre costat i prop de la plaça hi abundaven les vinyes.
A una
de les cantonades hi vivia el Xaripa, al costat la Valenciana, i
també hi havia la botiga de la Madrona, que venia fruita bona. Prop
de la Casa de la Vila hi havia una carnisseria, i al costat Cal
Fusteret, que allà s'hi podia comprar queviures, articles de
merceria, de drogueria i medicaments.
A
l'altra cantonada hi havia Ca la Rossa que eren "recaders"
del poble i amb un farcell a l'esquena portaven comandes a Barcelona
i tornaven amb encàrrecs. Al costat hi havia un sabater anomenat el
Llop, i a l'altre casa un barber, que posava injeccions molt be.
Al
cap d'un temps hi van posar una polleria, també més endavant, més
o menys cap els anys 50, i al costat de la Casa de la Vila hi va
viure un sabater que es deia Isidre, per cert molt afeccionat al
Barça; allà , els dilluns hi passaven l'estona alguns homes per fer
comentaris dels partits.
No
cal dir que era la plaça de trobada dels nens i nenes del poble.
També s'hi feien celebracions diverses: per les Festes Majors s'hi
ballaven sardanes, i durant l'any moltes altres activitats culturals
i lúdiques; com les festes de la vellesa, cants de coral,
caramelles...
Actualment
la plaça està molt canviada, van enderrocar les cases més velles i
van fer pisos nous. Ara hi tenim una joieria, un gimnàs, la botiga
dels ocells, i el Major Nou, ubicat a l'antiga Casa de la Vila. És
un bar molt simbòlic, ja que des de la seva inauguració, tot i que
ha passat per diferents amos o llogaters, sempre han donat prestigi a
la plaça. Crec que ha tingut un caire de trobada d'amics, de
familiars, de espera per les festes que actualment és fan al
Castell...
I
últimament s'ha convertit en lloc de conversa, en especial pels
amics de l'art, pels escriptors, pels que escrivim sobre el nostre
poble, pels xerpes i xerraires, que allà reunits i compartint cafès,
fem tertúlies per transmetre a diferents medis de comunicació, com
la radio i com no, a Internet.
Rosa,
gener de 2013
