VI Jornades de la Gent Gran

Ja tenim aquí les Jornades de la Gent Gran d'aquest any

Sant Jordi des d'Italia

Hola joves grans. FELIÇITATS a tots els JORGES o JORDIS i a totes les GEORGINES, I LES MONTSERRATS. Hem estat fora de Espanya i no he pogut gaudir a Pallejà de aquestes boniques festes, però si em gaudir de altres meravelles a la Toscana Italiana. Sempre que penseu amb la torre de Pisa, penseu que al costat té dos edificis, molt bonics, la catedral i el baptisteri tot de marbre de Carrara, unes autèntiques obres d’art. Els patits i fantàstics pobles, son la presencia viva de l’època medieval. Sant Gimignano, un preciós poble emmurallar ple de museus. La catedral del segle XII, la capella de santa Fina que te uns frescos ben conservats de grans artistes, existeix la “ordre dels cavallers de Santa Fina” i el tercer dissabte i diumenge de juny es fa la Ferie delle messi es una desfilada amb tot un cortejo armat de armadures, cavallers i estàndards, molt vistosa. El que es realment extraordinari, son les 14 torres altíssimes, les mes altes i úniques de l’època medieval a tota Europa, en principi havien sigut 71 però el temps i les guerres van deixat no més aquestes, una meravella de construcció perfecta.

Altre dia os parlaré més d'aquest viatge tan preciós. Ara soc a Pallejà es primavera i m’agradaria fer un recull dels poemes i records de les persones grans que són assidus del casal.

Avui us deixo amb el primer petit poema:

El campo veía una flor que se llama sepultura;

donde se acaba el orgullo el dinero y la hermosura

Manuel Caro Mato

Pallejà 2 - 4 - 2013

Aigües de Barcelona

A todas las personas consumidoras del líquido de la vida ¡¡¡ EL AGUA !!! Si os hablo de un nombre francés Fives-Lille, pensareis: Que tiene que ver esto con el agua ? Os lo explico! En 1905 una empresa Francesa, especializada en hacer estructuras de acero, como la torre Eiffel y máquinas de vapor para ferrocarril, construyó la estructura y la bomba del primer pozo importante del acuífero del valle bajo el río Llobregat. De aquí el nombre del pozo Fives-Lille. De este emblemático pozo se extraían 1000 litros de agua por segundo, hoy ciento ocho años más tarde aún se extraen 400 litros por segundo a 34´35 metros de profundidad. En1909 se inauguró “La Central Cornellá de las Aguas de Barcelona”. Aún sigue funcionando la instalación hidráulica de vapor, conviviendo con las actuales bombas de impulsión. Los edificios del complejo industrial de estilo modernista, fueron concebidos por el arquitecto Josep Amargós i Samaranch, autor de destacados proyectos de la Ciudad Condal. En el interior del edificio principal hay tres naves entrelazadas de ladrillo macizo y grandes vigas de hierro. Toda la estructura está sujeta por miles de grandes remaches. La gran chimenea de 50 metros de altura, es un auténtico referente del pasado industrial de la comarca. El museo es muy interesante, se pueden ver la evolución de los diferentes artilugios y herramientas de estos 100 años. Fuera del recinto del museo, ocho pozos son la reserva más grande de agua del acuífero. Quien tenga interés en visitar este lugar y ver el funcionamiento de las bombas, puede asistir los domingos a las doce del medio día.

Puri

Un grup de “Gent gran, Pallejà activa” vam fer una visita guiada, subvencionada per l'ajuntament al “MUSEU AGBAR DE LES AIGÜES” de Cornellà de Llobregat Al començar la visita i en un recinte del parc, ens van distribuir amb dos grups i junt amb la guia corresponent, es va obrir un col·loqui, sobre “Els usos de l'aigua, ahir i avui” Va ser molt interessant el testimoni de moltes persones de diverses províncies, que comentaren els esforços i els inconvenients que tenien las seves mares o avies, per cuinar, per rentar la roba, per la seva higiene personal o dels fills, degut a la manca d'aigua corrent. En una taula teníem material didàctic amb els estris que utilitzaven antigament i que moltes reconeixíem. També es parlà dels inconvenients i perills que tenia haver de treure aigua dels pous, l'esforç de omplir cossis i galledes a les fonts del poble, rentar la roba en els safareig public. En el nostre grup es comentà l'epidèmia de tifus a sant Vicenç dels Horts, degut a que una mare rentava la roba del seu fill sense saber que tenia el virus, i d'aquí va venir la causa de moltes morts, ja que llavors no existien els antibiòtics. Al acabar la visita al Museu que ha comentat prèviament la Puri i tot prenen un cafetó, vam escriure en unes postals adients el nostre testimoni valorant la importància de l'aigua dolça a les cases, que ens ajuden a viure amb harmonia amb nosaltres mateixos i amb el nostre planeta. Rosa

TARDA DE TEATRE

El dissabte dia 6 d'abril, un grup de Gent Gran que ens reunim a la Tertúlia dels Divendres en el Casal i d'altres persones interessades del poble (en total 22 persones) vam anar al Teatre Poliorama de Barcelona per gaudir de “T'ESTIMO, ETS PERFECTE, JA ET CANVIARÉ”

L'obra de Joe DiPrieto amb música de Jimmy Roberts i la direcció de Elisenda Roca fou representada per Frank Capdet, Mercè Martinez, Muntsa Rius i Jordi Vidal. Els acompanyaven al piano: Andreu Gallén, i al violí: Víctor Pérez.

Vam passar unes dues hores divertidíssimes, amb l'actuació perfecte, ( mai millor dit ) d'aquests personatges tant dinàmics i amb un gran to de veu musical.

Enamoraments apassionats, amors adolescents, relacions de parelles amb fills, desenganys amorosos, passions retrobades, amors rutinaris, amors perdurables i intensos, primeres cites de l'amor en la vellesa...

Diuen que l'amor tot s'ho val i és una emoció necessària a totes les edats, i que necessitem per viure i per créixer. "Estima i deixat estimar i arriscat, sense por"

En aquesta ocasió vam anunciar la sortida a diversos llocs de Pallejà: al Casal de la Gent Gran, al Castell, la Biblioteca, als Serveis Socials, i a la Molinada. Tractant-se de Barcelona i d'un teatre cèntric vam decidir anar-hi amb tren i metro, ja que ens sortia més econòmic. Una aventura, corredisses, però tot be!

Més endavant, si hi ha més persones interessades de diferents grups culturals del poble, s'organitzarà amb autocar, sempre que sigui assequible econòmicament a la majoria.

Tant de bo, amb el temps, puguem gaudir més sovint de teatre a la nostra Sala Palàdius de Pallejà.

Rosa

PLAÇA MAJOR DE PALLEJÀ

La plaça Major de Pallejà és la més simbòlica del nostre poble, des de fa molts anys era la més concorreguda. En ella s'ubicava l'Ajuntament, “ Casa de la Vila”, on el servei mèdic i tenia un departament a la mateixa estança, i a dalt, hi havia un pis on hi vivia el mestre, a primers del segle XX.

Molt aprop es divisava el Castell amb el seu particular carisma, i a l'altre costat i prop de la plaça hi abundaven les vinyes.

A una de les cantonades hi vivia el Xaripa, al costat la Valenciana, i també hi havia la botiga de la Madrona, que venia fruita bona. Prop de la Casa de la Vila hi havia una carnisseria, i al costat Cal Fusteret, que allà s'hi podia comprar queviures, articles de merceria, de drogueria i medicaments.

A l'altra cantonada hi havia Ca la Rossa que eren "recaders" del poble i amb un farcell a l'esquena portaven comandes a Barcelona i tornaven amb encàrrecs. Al costat hi havia un sabater anomenat el Llop, i a l'altre casa un barber, que posava injeccions molt be.

Al cap d'un temps hi van posar una polleria, també més endavant, més o menys cap els anys 50, i al costat de la Casa de la Vila hi va viure un sabater que es deia Isidre, per cert molt afeccionat al Barça; allà , els dilluns hi passaven l'estona alguns homes per fer comentaris dels partits.

No cal dir que era la plaça de trobada dels nens i nenes del poble. També s'hi feien celebracions diverses: per les Festes Majors s'hi ballaven sardanes, i durant l'any moltes altres activitats culturals i lúdiques; com les festes de la vellesa, cants de coral, caramelles...

Actualment la plaça està molt canviada, van enderrocar les cases més velles i van fer pisos nous. Ara hi tenim una joieria, un gimnàs, la botiga dels ocells, i el Major Nou, ubicat a l'antiga Casa de la Vila. És un bar molt simbòlic, ja que des de la seva inauguració, tot i que ha passat per diferents amos o llogaters, sempre han donat prestigi a la plaça. Crec que ha tingut un caire de trobada d'amics, de familiars, de espera per les festes que actualment és fan al Castell...

I últimament s'ha convertit en lloc de conversa, en especial pels amics de l'art, pels escriptors, pels que escrivim sobre el nostre poble, pels xerpes i xerraires, que allà reunits i compartint cafès, fem tertúlies per transmetre a diferents medis de comunicació, com la radio i com no, a Internet.

Rosa, gener de 2013

ACTIVIDADES DEL CLUB FONTPINEDA PLUS 55

Una noche estrellada

El domingo 7 de abril, el Club Fontpineda Plus 55  organizó una conferencia sobre astronomía en el centro cívico de Font pineda de Pallejà.

La interesante explicación corrió a cargo de un miembro del observatorio de

Sabadell. Al final del coloquio pudimos ver con el telescopio a Júpiter. Se invitó a un refrigerio, de coca y cava.

Nos despedirnos, con la promesa de la presidenta de organizar una serie de conferencias.

Para conocer las diferentes actividades del club se expondrán en el casal, la

Molinada o el Castillo el anuncio, actos accesibles para todos los pallejanenses.

Puri

PROGRAMA  DE  SANT JORDI  DEL  (CLUB  FONTPINEDA PLUS 55)

Quiero recordaros que el día 20 de abril a las 6 de la tarde, el Club Fontpineda organiza la diada de Sant Jordi en el centro cívico. Será un acto muy bonito con la intervención de una destacada pianista, profesora en el conservatorio de  Barcelona, dos sopranos y también un cuarteto de cuerda.

El club de escritores de Pallejà contribuirá al acto exponiendo una colección de bellos haikus. Definición de Haikus: versos de 5-7-y 5 sílabas sobre estampas pintadas.

Como despedida una rosa para cada una de las señoras asistentes.

Puri  

Marzo: mes de la mujer

Saludos a todos los mayores dinámicos.

Hoy voy comentar dos o tres actividades interesantísimas que muchos seguidores de nuestro bloc no han podido disfrutar.

El día 22 de marzo conmemorando el día de la dona y el mes de la igualdad, el Ayuntamiento organizó una cena. ¡NO SUFRÁIS POR EL GASTO! El gasto de los contribuyentes fue mínimo, cada comensal pagó su parte otra parte la Diputación subvencionaba otra parte y el resto…Yo creo que ya nos merecíamos un respiro.

Proliferó el buen ambiente, buen catering y un servicio estupendo.

Al acabar, comenzó la actuación prevista y que superó muy mucho las expectativas de los allí reunidos. Un grupo de cuatro jóvenes concertistas, guapas, simpáticas y de gran calidad instrumental, dominando el piano, la guitarra el violín y otros instrumentos, además de unas voces estupendas.

¡¡¡ PAINOMI ¡!!  Así se llama el grupo, vecinas del pueblo de San Andrés de la Barca. Nos deleitaron con canciones, cuya letra y música son autoras y alguna que otra popular arreglada a su estilo. La verdad es que fue increíble.

Aunque no soy persona de elogios, ni lo pretendo, hoy doy un OK a la Organización.

Puri      

BARCELONA, GRANADA Y CÓRDOBA

Hola colegas de edad tardía.

Os quiero saludar y también informar de pequeñas cosas que atañen a nuestra economía. Llevo algún tiempo viajando bastante y algunas veces quedo alucinada. Además de la belleza de tantísimos lugares de nuestra geografía, quedo un poco pasmada, cuando veo la desigualdad económica con que nos tratan en nuestro pueblo actual, o sea, Barcelona.

Hace un mes paseando por el centro de Barcelona, cosa que disfruto profundamente, al pasar por la puerta de la Pedrera, una de las obras fantásticas de Antonio Gaudí, y a la que acuden más de un millón de personas al año. Al no haber cola en la puerta, se nos ocurrió entrar.

En la primera puerta había dos jóvenes, a los que preguntamos cuanto costaban las entradas y si los jubilados teníamos descuento.

- De donde vienen ustedes.

De aquí de Barcelona.- Solo tienen descuento las personas de fuera y los estudiantes.

Nos dieron un palo de 19€: 16€ la entrada más 3€ del audífono- guía. Total 19€, por entrar a la Pedrera. Me gustaría volver a esta pequeña maravilla arquitectónica. La próxima vez, esperaremos a cobrar la paga extra.

Hace unos días regresamos de Andalucía. Estuvimos en Granada, fuimos a la Alhambra, nos costó la entrada con guía incluido 10€.

Seguimos por Andalucía, llegamos a Córdoba, entramos en la Mezquita, nos cobraron por la entrada, guía incluido 4€, dos horas quince minutos de estupenda explicación. Tengo la entrada que lo acredita.

Compañeros jubilados, ojo al dato, con tantas camarillas de timadores como tenemos alrededor, no hay lugar subvenciones, para acceder a nuestros edificios más emblemáticos, solo accesibles para pudientes y turistas.

Entérense de los precios antes de ir a ver algo; u os podéis quedar en la taquilla con cara de bobos.

Puri             

LA DONA POC VALORADA

La que en marxar de casa

per formar una nova llar,

li dolia deixar els pares

i algun petit germà.

Amb el seu enamorat

encetaven nova vida,

compartint la nova llar

amb els sogres i el cunyat...

De casa no n'estrenaven

tan sols una habitació,

i amb regals de casament

podien guarnir racons.

Pel seu viatge de noces

el destí era Mallorca,

i si tenien “calerons”

tornaven amb l'avió.

Molt aviat tenien fills,

llavors el pobre marit

havia de fer hores extres

per poder-los mantenir.

Ara sovint és comenta:

“les dones no treballaven”

algunes a fora no,

mes a casa no paraven.

La roba es rentava a ma

de renta- plats en mancava,

i a l'hivern els “penellons”

a les mans feien estada.

Pujava quatre o cinc fills,

tot cuidant els pares nous,

i aprenen a estalviar...

potser guanyava bon sou.

Mes ai! aquesta dona

que no tenia carrera,

aconseguia que els fills

no quedessin mai enrere.

I quan tots ja eren grans,

desitjava compartir

amb el marit i els amics

sortides interessants.

Mes encara tenim àvies-is

que mai no s'han jubilat,

cuiden bé els nets i netes

quant els fills són el treball.

Volem retre homenatge

als que mai no s'han cansat,

d'exercir de pares avis

els nets que els hi han confiat.

Rosa 8 de març de 2011

Premi menció especial, Diada de la Dona

l

RECUERDOS

Hace unos días, dentro del contexto de una entrevista. El señor Emiliano Aguilar, tuvo la amabilidad de escribir un texto sobre los recuerdos.

Son tantas las veces, tantas, en las que en mi mente afloran los recuerdos de mi niñez, que absorto me parece revivir aquellos momentos.

¿Verdad que también a todos vosotros os pasa lo mismo?

Me parece increíble que hoy 70 años después pueda revivir, con los ojos cerrados, sentado en el sillón de mi pequeño salón, instantes de mi niñez.

Debo deciros a todos vosotros que aquel pequeño y mísero pueblo, se halla, aún hoy día, tras el macizo rocoso del monte que le rodea.

No hace mucho volví a él acompañado de una de una mujer, sencilla y buena, amante de la naturaleza y de los paisajes, de los días claros y luminosos.

Aquel día era así, luminoso, y avanzando por la tortuosa carretera llegamos a un punto en que la curva parecía ser el final del camino, cortado por la masa maciza vertical, imponente, coronada en lo alto por el castillo templario. Habíamos llegado a la boca del túnel que atravesando la roca nos llevaría, como en un cuento, a la plaza mayor del pueblo. Paramos para contemplar el soberbio panorama que la naturaleza nos ofrecía.

Todo aquello lo había revivido en mi mente y ahora estaba durante muchos años. Hoy, ahora estaba allí, respirando el aire fresco, seco, con aromas de romero, de tomillo…

En lo alto los buitres planeaban en círculos continuos sobre el barranco.

A nuestra derecha “el llovedor”, la misma ermita que yo conocía, al pie de las peñas, desde donde caían lentas y continuas unas gotas de agua que con su persistencia habían formado entre las grietas una abundante vegetación.

Contemplé con ansiedad, aquel rincón y miré a lo alto, recorriendo la pared rojiza de la peña de la Hoz, hasta parar mi mirada en los muros del castillo. Donde de niño, tantas veces habíamos jugado.

Atravesamos el túnel en silencio. Algunas gotas de agua provenientes de rocoso techo, golpeaban el parabrisas.

De pronto en un destello de luz, delante nuestro la plaza, en cuyo centro “El Caballón”, donde llevado de la mano de mi padre acudíamos los días de fiesta para encontrarnos con los vecinos y jugar con otros niños.

La carretera atravesaba la plaza, en cuyo centro una fuente sin agua. Era el punto cero de los caminos: a nuestra izquierda el camino de las minas de carbón, de frente el calvario, con su ermita y las Eras, a la derecha la calle principal. Allí, traté de recordar cual fue mi casa… y la memoria me traicionó 

           

ELOGI A UNA ESCRIPTORA

Ulls blaus, cabell arrissat i melena llarga; vesteix elegantment; de parla afable; cara somrient; comunicativa. Lletra ferida des de la infantesa; li encanta molt llegir. El seu tarannà inquiet i tafaner com ella ens diu, la va portar a estudiar Història; més endavant, la seva passió per la literatura la va fer estudiar Filologia Catalana.

Autora d'uns quants llibres, ja publicats. La seva primera obra fou publicada l'any 1997. Compagina la història amb la ficció. Per escriure es mou i es documenta, si li és possible, en els llocs més adients, connectant amb arqueòlegs  historiadors, i persones que fan estudis sobre transcripcions d'escrits a les pedres.

En el grup de lectors de la Biblioteca de Pallejà, últimament hem llegit i hem posat amb comú “Escollida pels Déus” novel·la ambientada als segles III i IV abans de Crist, en què fa patent la xarxa de passions enfrontades entre els primers pobladors indígenes d'aquella època, que conviuen a l'entorn de l'Empordà.

Per gaudir de la seva història, ens vam traslladar a Empúries, on l'autora Maria Carme Roca, ens va fer una visita guiada pel poblat

magnífic a l'entorn del mar, on es produïa el gran mercadeig. Ens explicà l'origen de les seves pedres, el gran esforç per la construcció, els costums dels pobladors, les seves creences, el culte als seus déus, les passions sexuals ”el significat de la sivella” l'abandó dels nascuts i la seva compra, l'esclavatge... Del culte als seus déus, es conserva una estàtua del déu Asclepsi, relacionat amb la medicina.

En el Museu vam gaudir de diferents obres i peces de ceràmica que constaten la inventiva i la riquesa d'aquella època.

Rosa, desembre de 2012

ETS GRAN? DONCS APROFITA-HO!