MARÇ , EL MÉS DE LA DONA

Dins els actes d'aquest mes, m'agrada comentar la Lectura del Manifest davant de l'Ajuntament, el que hi va haver bona concurrència d'autoritats.

També un dels actes entranyables va ser la inauguració de l'exposició de pintura“Temps de dona - un espai per ser” de Teresa Riera i Sussana Jiménez.

El ballarí invitat Maties Martínez ens va fer gaudir del seu art, hi va donar un toc magnific amb la representació del relat de la Teresa Riera, llegit per la Mireia Sala, regidora de Cultura, dins un petit escenari de roba estesa, en el vestíbul de Castell.

A Pallejà anem gaudint de molts bons artistes Pintors, Fotògrafs, Poetes, Escriptors.

El dinar per Compartir, pels membres del “Cafè Tertúlia” va ser molt complert.

La pel·lícula “ Las chicas de la lenceria” també era molt significativa envers l'emancipació de la dona. Hi va assistir molt poca gent. És una llàstima que encara no es faci servir l'agenda personal per recordar actes tant interessants. Crec que es degut en molts casos per no haver pres nota. De programes també ni han de tots els actes que és van fer i que encara es realitzaran. Feu memòria!

El dia 17 de març, el Club de Lectura de la Biblioteca i a la sala del Castell es va posar amb comú el llibre “Historia de Mujeres” de Rosa Montero. Hi havia molt bona audiència de lectors i va ser molt comentat.

Recordem que aquest divendres dia 23 de març a les 6 de la tarda, 

es farà difusió del programa Voluntariat per la llengua amb la representació d'un conte a càrrec de “Contents contem contes cantant” i a les 7 acte de cloenda i de presentació de les noves parelles lingüístiques del programa “Voluntariat per la llengua”. També col·laborarem els grups de Xerraires i Xerpes que fem trobades amb grup per conversar amb català.

Com a cloenda de les festes d'Igualtat, el divendres dia 30 de març a les 6 de la tarda en el Castell es representarà una obra de teatre titulada: “Fecundació, Vida i Mort” Cia. La Claka teatre d'Eivissa.

Sobretot no descuideu aquests últims actes del mes de les Dones i Igualtat. Gaudireu d'un bon record de les jornades. 

Rosa

Dona d'avui, reivindicativa i valenta: Teresa Forcades i Vila

Teresa naixia a Barcelona l'any 1966. És metgessa, teòloga i monja benedictina. Actualment viu a Montserrat. La seva tesi doctoral en teologia la va dedicar al concepte de persona. És coneguda per les seves posicions feministes.

Les seves manifestacions crítiques amb l'actuació de les Multinacionals Farmacèutiques i en concret amb la gestió de la Pandèmia de Grip A (H1 N1) de l'any 2009, per petició de les institucions sanitàries Organització mundial de la Salut i les Empreses Farmacèutiques que produïen les vacunes, va denuncià els Crims i Delictes comesos per la Industria Farmacèutica. Al març de 2010 va fer una conferencia que es va publicar mundialment.

Ets una heroica catalana actual. Gràcies Teresa! 

Rosa

Heroïnes cotidianes del nostre temps: Nadia Ghulam

Va néixer a l'Afganistan i va créixer amb un ambient de guerra en que la gent lluitava i segueix lluitant, enfrontant-se a diari amb grans dificultats.

El seu pare era metge, formaven una família benestant. Una bomba va destruir la seva casa, morí el seu germà, únic noi de la família, a ella li va quedar la cara molt malmesa, va perdre una orella, va estar hospitalitzada durant dos anys. El seu pare es tornà boig, la mare malaltejava, les dificultats econòmiques per tirar endavant la família eren immenses. Els talibans no deixaven sortir de casa a les noies; treballar fora impensable.

Quan estava mig recuperada, va agafar l'identitat del seu germà mort i amb equipatge masculí es posà a treballar per mantenir les germanes i els pares.

La seva vida plena de dificultats en la seva pubertat,i de gran valentia per superar-les, la narra en un llibre que va escriure conjuntament amb Agnès Rotger.

“EL SECRET DEL MEU TURBANT”

A Catalunya li van concedir el premi Prudenci Bertrana.

Una gran heroica dels nostres temps, com tants d'altres desconegudes. 

Rosa

VISITA AL MUSEU DE PALLEJÀ

Varis membres dels grups de Xerraires i Xerpes vam visitar el Museu per recordar les antigues eines que s'utilitzaven en els diferents oficis que és practicaven en el nostre poble. La Montserrat Cloquell, coordinadora dels grups ens va comentar diverses coses relacionades amb el Museu. Rosa

Un día a mediados de febrero 2012

El atardecer en su esplendor dorado.

La arena es una alfombra dibujada con gráciles pisadas

de las gaviotas, las olas se apaciguan al llegar a la orilla,

dejando rescoldos de agua, emulando trasparentes espejos

en la lisa playa.

La brisa impregnaba la piel con ese húmedo e imperceptible

olor a mar, el mas salado de los perfumes.

El rumor de las olas llegando incesante me aporta una 

sensación acunante y un sentimiento de sosegada energía.

El sol, una aureola grande, en su fulgor marchito, por la

caída de la tarde, impregnaba nuestras retinas de fascinación.

¡Nos fuimos! sintiendo crujir la húmeda arena bajo nuestras

huellas y pensando que hermosa que es la playa en invierno.

Que magnífico paseo para relajarse y sentirse en paz con la

vida.

Puri

Festa per conmemorar Santa Eulàlia

Aquest cap de setmana 11 i 12 de febrer s’han celebrat les festes per la patrona de Pallejà Santa Eulàlia. Amb capgrossos i dimonis, tot un espectacle de divertiment i foc. Felicitats a les Laies i Laietes.

També el dissabte dia 11, a la part vella de Barcelona molt aprop de la Catedral, vaig trobar un espectacle de caramelles, gegants i sardanes, per celebrar a la Santa. Encara que passejar per la Barcelona antiga sempre és un espectacle, puc assegurar que aquest dissabte va ser molt especial. Passejant per aquests carrers, admirant la bellesa de la Basílica de Santa Maria del Pi, vaig descobrir que hi havia un concert de guitarra espanyola, concert interpretat per la millor guitarrista actualment al món Ekaterina Zàytseva. Van entrar a escoltar-lo i va ser impressionant, una meravella per el sentits.

El company del club d’escriptors Emiliano, amb la seva sensibilitat va plasmar el sentiment que produïa la melodia que ens voltava.

                                                                                                Puri

Concierto

En la iglesia una capilla.

En la capilla un altar,

y entre luces enveladas

una guitarra en las manos

de una mujer singular.

Sus dedos, espigas de nácar,

su rostro virgen de altar,

sus ojos luceros del alba,

sus labios crisol del mar.

Hizo llorar la guitarra,

la hizo cantar y bailar.

Acordes llenaron mi alma,

mi mente empezó a soñar,

con recuerdos de la Alhambra

que hicieron llorar a mis ojos

y no lo quise evitar.

Posé mi mano en la tuya,

cuando vi que emocionada

alzaste tu rostro al cielo

para vivir y soñar

                                        

                    Emiliano Aguilar

I tu de que vas???

Aquest mes de gener a la Sala Pal·ladius s'ha fet una exposició molt interessant sobre la prevenció de drogues... i que es diu I tu de que vas!
JOVENTUT! QUIN TRESOR!
Jove, pot ser que no entenguis
el meu parlar és tan senzill...
però el que en ell vull dir-te
podria ser positiu.
La teva intel·ligència és clara
el teu pensar quelcom ofuscat,
però la teva obertura...

sempre camins va buscant.
La ciència obre fronteres,
la cultura molts camins,
si tu be els aprofites

seràs un jove feliç.

Per que provar-ne la droga

si saps que porta grans mals?
Creus que la felicitat d’uns dies
val més que una mort constant?

L’home creix amb les caigudes

si sempre es torna a aixecar,

però n’hi ha de tan fortes

que en ella s’hi pot quedar.

Si dels pares alguns dies

has rebut bona llavor,

ja arribaràs a aixecar-te,

però si és tard, quina tristor!

Rosa 1978

Que bella es la luna

Luna redonda y amarilla como la yema del huevo de una gallina

Luna llena que apagas el día y das a las horas nueva perspectiva

Menguante chiquita como gajo anaranjado de una mandarina rubita

Nueva alineada con el astro sol, tienes un carisma tenue y renovado

Creciente en el plenilunio de tus días, agasajas a la tierra con

simpatía .


Puri  6/2/2012

Que nos dicen en  Internet...

Efectos de la luna en la mujer

Es por ello que se argumenta, según las estadísticas obtenidas que

muestran un incremento de partos en Luna Llena, que la misma, al

igual que ejerce una influencia gravitatoria sobre las aguas del mar,

lo hace además sobre el líquido amniótico de la parturienta,

provocando al acercase el astro a la Tierra, y siguiendo la teoría de

Newton de la proximidad de los cuerpos, un aumento en cuanto al

número de nacimientos.

 

Ja tenim aquí la Festa Major!

Pallejà avui pregona

la seva Festa Major

tot en ella serà bona

si aportem el millor.

És tradició molt antiga

aquesta celebració

participem a les festes

amb una gran il·lusió.

Santa Eulàlia és patrona

de la nostra població,

demanem-li a tothora

la seva gran protecció.

Abans a la nostra vila

hi havia pocs habitants;

ara ja som més famílies,

unim-nos amb l'amistat.

Si a Pallejà hi heu fet cap

perquè el poble us agradat

col·laboreu-hi a tothora

vostres fills si faran grans.

L’esperit crític ajuda

si sempre va acompanyat

no sols de banals paraules,

sinó d’esforç i treball.

Un poble, és com la família

que si entre tots en fem un,

podrem molt lluny arribar-ne

gaudint tots del bé en comú.

Al nostre poble desitjo

amor i sana amistat,

si arribem a plantejar-ho

crec que ho farem realitat.

Rosa 12 de febrer de 2012

ENTREVISTA CENTRE DE DIA

El dia 26 de setembre a les 10 de mati vam anar amb la Puri a fer una visita al Centre de Dia amb l'intent de fer una entrevista a alguna persona.

Ens vam trobar amb la sorpresa que hi havia una rotllana de 8 dones i 4 homes que amb la direcció de la Dolors, Terapeuta Ocupacional, llegien i feien un repàs diari en mà, a les diferents noticies del dia. Ens va cridar l'atenció la roda de comentaris que feien els usuaris.

Ens assabentaren que era una tertúlia que la feien cada dia durant 3/4 d'hora.

En acabar els vam proposar si hi havia algun voluntari per entrevistar-lo.

El Sr. Joan Planes és va oferir. Començà explicant-nos que la seva senyora estava molt delicada i la van ingressar a la Residencia Roma. Ell quedava sol a Sant Feliu i va venir a viure amb el seu fill i la seva jove a Pallejà. Va recalcar que el cuidaven molt be, però estava avorrit i va decidir conèixer el Centre.

No tenia prou paraules per elogiar-lo i del be que s'ho passava. Ens va dir que feien moltes activitats, una d'elles preparar alguna obre de teatre, que l'Àngels, la directora, els hi ensenyava molt be.

Va parlar dels Pastorets que representaren l'hivern passat. Ens digué que ell feia de Sant Josep i una senyora de Molins de Rey < que era molt bona noia> feia de Mare de Deu. Tot seguit dues senyores van explicar que elles feien el paper de posaderes i no volien donar aixopluc a Josep i Maria dons no tenien diners. Ah! I el que feia de dimoni, van ressaltar que ho feia molt be.

També van explicar l'obra que van fer per la Festa Major d'estiu al Castell, i amb molta gràcia dues senyores digueren que elles actuaven de xafarderes.

Ens comentaren que fan Olimpíades i que preparaven una revista del Centre. També celebren diverses festes durant l'any.

Després d'una llarga conversa vam demanar al Sr. Planes que ens recités un poema i ens va oferir el cant de la Vall del Riu Vermell, que per cert era digne de sentir-lo. Amb aplaudiments per part de tots ens vam acomiadar de tot el grup.

Quan anàvem a marxar va entrar un altre grup per fer psicomotricitat.

Vam anar seguint tots els seus exercicis tant rítmics com mentals, ja que al tirar-se una pilota tenien de recordar el nom del veí del seient següent.

Varem sortir convidades a fer d'altres visites, i per part nostra relaxades i satisfetes de conèixer una mica més el moviment del Centre.

Rosa i Puri

31- 12- 2011

HOTEL DON JUAN, Lloret de mar

El gran salón del hotel Don Juan, era una abigarrada colmena.

El rumor, al tiempo que avanzaba la noche, alcanzó la fuerza atronadora

de una manada de bisontes en estampida.

Observaba como las pequeñas mesas del salón, se poblaban de años.

No había en todo el gran salón, ni una sola pareja que no superara los

130 años.

Calculé con ironía, que sumando la edad de todos aquellos veteranos

de la vida, llegaríamos en un túnel del tiempo. A celebrar la noche vieja

en las cuevas de Altamira.

Celebré en mis pensamientos, que en nuestro país se hubiera creado años

antes el imserso.

Gracias a esta organización social para la 3ª edad, permitía que muchos,

la mayor parte de los hijos de la incivil guerra española, gozaran en el otoño

de su vida, de las últimas y para mayor porte únicas, oportunidades de

viajar.

Yo, a mis 73 años, era afortunado.

Gracias a mi trabajo tuve la oportunidad de viajar por medio mundo: China,

India, Pakistán, Tailandia, Dubai, Egipto, Turquía, Túnez, Marruecos,

Líbano, Argentina, New York, Búfalo, Niágara.

Toda Europa en numerosas ocasiones y por descontado nuestro hermoso y

decadente país.

Y …Hoy sigo con mi pasión por viajar, por conocer, por saber .

Esta noche, acompañado por una hermosa y otoñal mujer dispuesto para

bailar como un poseso, olvidando como todos los presentes, reumas,

dolores y prótesis. Los lamentos al regreso. 

Emiliano Aguilar 

NIT DE SOMNIS- REIS D'ORIENT

JA HA PASSAT NADAL
HEM ENCETAT L'ANY 2012,
QUE ELS REIS MAGS D'ORIENT
PORTIN TREBALL I REGALS .

SOMNIEM I SIGUEM UTÒPICS
ROSA